Tornem a alçar la veu o, més ben dit, ho faran els nostres protagonistes, veus que, per una raó o una altra --si és que hem de trobar alguna raó--, ens inspiren, ens emocionen i ens fan sentir que alguna cosa es mou... perquè la música, a més de moviment i inspiració, també és una eina poderosa per transmetre moltes coses. Música vocal vinguda de diferents parts del planeta que ens agrada mirar i escoltar de prop.

Un país tan gran i tan prolífic en música com és el Brasil serà el nostre punt de partida... Avui el Brasil ens inspira, però també altres zones del planeta amb llaços històrics i culturals evidents amb aquest país.

Temps que se'n va, temps que passa, temps que perdura... No és el primer cop que el temps ens inspira, i avui hi tornem: això sí, sota aquest prisma amplíssim, i amplíssim de mires també, que són les anomenades músiques del món.

Ens situem en un terreny sonor de línies difuminades on ressona l'Àfrica, Cuba, el sud dels Estats Units i tot al mateix temps.

Tornem a fer una mirada al continent africà a través de les cultures sonores que s'hi recolzen.

Hi ha temes universals que una vegada i una altra ens fan pensar, ens inspiren, ens criden l'atenció i són a la base de molts i molts projectes musicals... I alguns parlen del tàndem més verídic que hi ha: la vida i la mort, el cicle vital... propostes que ens parlen del pas del temps, o de per què som aquí i cap a on anem.

Avui ens inspiren les històries que s'han anat explicant a través del temps; llegendes i narracions que alimenten tantes i tantes peces musicals, aquí, més enllà i pertot arreu.

Ens situem imaginàriament en un paisatge armeni, en aquelles terres que geogràficament són a la intersecció entre Europa i Àsia. Comencem amb el nom de Djivan Gasparyan per fer un recorregut amplificat per algunes orquestres i grans formacions.

Si hi ha un concepte sempre present quan parlem de músiques del món, de músiques d'arrel escampades pel planeta, aquest és el "d'anada i tornada", és a dir, quan ens referim a aquells estils, patrons o gèneres viatgers que han travessat mars i han estat adoptats, o adaptats, en altres cultures, i més concretament, cultures sonores. Ja sigui per fenòmens com les migracions o les connexions culturals, n'hi ha milers d'exemples en la història i també actualment...

No descobrim res si diem que en la música basada en l'arrel o la tradició, del lloc que sigui, la música per ser ballada ocupa un gruix molt important... O sigui que avui ens inspirarem, i ens servirà com a punt d'arrencada, en diferents llegats --recollits per propostes de l'actualitat-- que tenen a veure amb les danses i les manifestacions ballades.

En un dia de màgia i d'il·lusió per als més petits --i per què no, també per als més grans i per a tothom--, podríem dir això: quin regal hi ha millor que la música, que cada dia ens obsequia amb noves ocasions per emocionar-nos... i per inspirar-nos?

Avui, això torna a anar de melismes. Ens acompanyen aquesta mena d'aromes sonores d'això que anomenem Orient, ja sigui amb veus o amb propostes instrumentals. I hi afegim les percussions, cosa que ens segueix fent viatjar per un terreny amplíssim...

Tornem un cop més la mirada, o més ben dit l'oïda, a la música vocal, a algunes de les veus que millor han portat, i encara porten, el llegat i el sentir de les generacions precedents cap al futur... Propostes i artistes que recullen el llegat --sobretot de tradició oral-- d'un lloc, d'una zona, d'un país o d'un col·lectiu i ens ho presenten amb talent i elegància als nostres dies.

Ens venia molt de gust tornar a mostrar propostes d'aquelles que ajunten, reuneixen o combinen cultures sonores aparentment allunyades --com a mínim, geogràficament-- i que després (i no descobrim res) sempre acaben trobant punts en comú.

Com que ens agrada imaginar-nos un corrent que porta d'un tema a l'altre, avui l'aigua i tot allò que hi té a veure, com la pluja, els núvols, el cel o els rius, és el que ens inspira. Si més no, és l'element que ens ajuda a arrencar en aquest recorregut que comencem amb el més nou de la clarinetista, compositora i cantant Carlota Ortiz.

Com fem sovint, triem un punt d'arrencada, que avui situem al Caucas, aquesta zona que pivota al voltant d'unes muntanyes que coronen Armènia, i una mica més amunt, una serralada que toca per sobre amb Rússia i per sota amb Geòrgia... Una zona de l'est d'Europa que no és lluny de Turquia o d'Armènia. Ens serveix senzillament per començar un recorregut, i el comencem sonorament amb un disc que ja ens situa: "On the Edge of Caucasus Mountains", de la jove pianista, compositora i cantant ALINA SPIRIDONOVA.

Més d'un cop uns ulls negres han inspirat una cançó, i avui el nostre punt d'arrencada és una de les moltes visions que han sorgit del clàssic "Ochi Chernye"

Avui tornem a sentir la inspiració que ens ve de les illes, d'aquests territoris envoltats de mar que han atret tanta música i, sobretot, que han produït -i ho continuen fent- tanta música...

Que París és una de les capitals del món ningú ho dubta, i aprofitem la idea per fer tastos de propostes de tot arreu que hi tenen a veure, ja sigui perquè han nascut en aquesta ciutat, s'hi inspiren o en parlen directament.

Avui el nostre recorregut se centra, sobretot, en la Mediterrània; però en una Mediterrània, si ens ho deixeu dir d'aquest manera, expandida i mesclada. Per això ens atrevim amb un fado menor interpretat per una veu marroquina o amb una veu de l'Alguer vestida de tango.