Quinta Temporada – Episodi 10 (programa 48)... i la col·laboració de Sime Jordan. “Diuen, Joan-Carles Martí i Toni Mollà en el seu llibre que acaba d'aparéixer amb el títol irònic Sobretot que perda el Madrid, diuen que, textualment, el futbol forma part de la memòria dels nostres orígens. I bé, l'entrevista que escoltareu a partir d'ara mateix ve d'eixa acotació que fan Toni i Joan Carles. Jo vaig arribar a Llíria quan tenia onze anys, a finals del 50, i la meua referència, el meu espai, va ser immediatament el futbol. El futbol en aquella època dels xiquets molt menuts, com era el meu cas, eren les dos parròquies de la plaça de l'Assumpció i la de Sant Francesc, eren els aspirants que es deien aleshores. Després vam anar creixent i sobretot vam anar creixent amb unes certes referències que per a nosaltres eren sobretot del futbol. Per a altra gent les referències eren les del bàsquet a Llíria. I les nostres referències del futbol eren fonamentalment dos. Aquests dos foren futbolistes professionals com eren Sime Galduf i Vicent Navarro Pareja. Vicent vivia enfront del forn que tenien els meus pares al carrer Major, el forn de Sant Miquel, i molts dies Vicent jugava amb nosaltres, els xiquets, al carrer amb aquelles pilotes de drap o de paper que ens féiem nosaltres mateixos. Aquestes van ser els dos exemples més importants, ho he comentat moltes voltes. Un altre gran exemple per a nosaltres era Pedro García. Per a mi Pedro, a banda de ser un bon futbolista, és una de les millors persones que he trobat en la meua vida. I una altra quarta referència és Taroncher, amb qui vaig jugar encara en la segona refundació del club de futbol a Llíria i que per a la gent que aleshores teníem 17 i 18 anys, Taroncher era el nostre mestre. El que escoltareu a partir d'ara, com dic, és tota aquesta experiència. Experiències dels que érem uns xiquets, i com jo moltíssims més xiquets a la Llíria dels anys seixanta relacionades amb el futbol i jo crec que res millor que haver pogut parlar d'aquell temps, d'aquell futbol, d'aquella manera d'entendre la vida i el futbol amb Sime Galduf, una de les persones més importants per al futbol a Llíria i sobretot per a una generació com la meua, de joves que aspiraven a jugar al futbol d'una manera o d'una altra, tant des del punt de vista professional com des del punt de vista amateur, de tot. Per tant, espere que gaudiu d'aquesta conversa en la qual participa evidentment Sime Galduf, com a protagonista principal, i on està també el seu nebot Simó Jordan, editor del pòdcast. i on també estic jo, comptant tots tres l'experiència de cadascú i del futbol a la ciutat de Llíria. Espere que vos agrade.” Alfons Cervera Cròniques Edetanes⁠⁠⁠⁠⁠⁠ ⁠⁠⁠⁠⁠⁠Pòdcast Cròniques Edetanes a Vilaweb

Quinta Temporada – Episodi 9 (programa 47) Amb Miquel Martí i 'La Tertúlia' de Ràdio Pobla Segons els lingüistes, la llengua és un fenomen humà que té dues cares inseparables, com una moneda. Per una banda, és un fet social: la llengua són acords que prenem entre tots els membres d'una comunitat lingüística. Un "got" és un "got" perquè tots estem d'acord. Els membres d'altres comunitats diuen "vaso, verre o glass". Però la llengua és també un fet individual: només jo dic les coses com les dic, amb les meues paraules i els meus sons; un altre usarà paraules diferents o sons diferents. La llengua és, per tant, un fet social i, alhora, un fet individual. Però al Camp de Túria som molt nostres i, entre aquests dos extrems hem situat el fet local i comarcal. Els sons i les paraules no són iguals a Llíria, a Benaguasil, a la Pobla o a Bétera. Diverses circumstàncies històriques i geogràfiques han produït unes variacions locals en el nostre català de cada dia. Són les varietats diatòpiques i diacròniques presents en totes les llengües del món. Sense tractar de profunditzar massa, en aquest programa radiofònic dirigit per Miquel Martí repassarem algunes de les diferències en la parla local dels pobles edetans; veurem diferències fonètiques: si a la Pobla i Bétera diuen /tɛ́rrɛ/, a Llíria i Benaguasil diem /tɛ́rra/; diferències morfològiques com "tingam temps" o "tenim temps". Però les diferències més sucoses les trobem al lèxic, on es mostra la diversitat d'origen dels pobladors que, des del s. XIII, han triat les nostres terres com a lloc de residència i repoblació. Finalment, cal esmentar que als tertulians i filòlegs de la comarca (Joan Bell-lloc, Toni Contelles, Ximo Pelejà i Lídia Julio) s'han afegit les veus d'algunes persones de fora que també han estudiat la nostra parla comarcal, com ara la doctora Maria Isabel Guardiola, especialista en la figura de Josep Escrig, un llirià que el 1851 ja publicà un gros diccionari "valencià-castellà" on recollí diversos "llirianismes", molts dels quals comentem en aquesta tertúlia radiofònica. La nostra intenció, en fer aquest programa, és donar una lleugera visió superficial de la riquesa lingüística, de l'estat de salut de la llengua i dels estudiosos que s'han fixat en les paraules que cada dia usem els habitants d'aquesta comarca. Esperem que açò done peu a l'inici i aprofundiment de més i millors estudis del parlar dels pobles edetans. Cròniques Edetanes⁠⁠⁠⁠⁠ ⁠⁠⁠⁠⁠Pòdcast Cròniques Edetanes a Vilaweb + Ací el vídeo de La Tertúlia de Ràdio Pobla

Amb Miquel Martí... i Manolo Miguel, Sime Jordan, Isma Cantó, José Miguel Ferrandis i Josep Pérez. introducció musical de Sime Galduf i pròleg d'Alfons Cervera... Quinta Temporada – Episodi 8 (programa 46) A principis dels anys setanta del segle passat, una història anava de boca en boca per terres edetanes on tots juràvem i perjuràvem que era verídica i amb ella vàrem créixer... "el maig de 1969 a la fase final del campionat d'Espanya juvenil en Sòria el bàsquet Llíria s'enfrontava al tot poderós Reial Madrid i en un final molt igualat Isma Cantó va driblar al pivot, després mític jugador, Rafa Rullán passant-li per davall les cames... el de Llíria aleshores era prou poqueta cosa mentre el mallorquí de l’equip blanc quasi fregava ja els dos metres... el base edetà va encistellar... però els àrbitres l'anul·laren xiulant uns inexistents passos que varen possibilitar que els de Madrid derrotaren als valencians injustament per tan sols un punt"... Llegenda urbana? Metàfora? Tant se val!!! La convertirem en el nostre ADN esportiu que reflectia l’esperit del club que s’havia creat trenta anys abans i que mig segle després continuava engrandint-se: la xicoteta nau del Bàsquet Llíria sempre plantant cara a tots els Goliats que s’han posat per davant en el seu viatge cap a Itaca... una mostra? Dies enrere, el maig de 2024 aconseguien brillantment un nou ascens ara a la LEB-Plata... i un 25 de maig de 1991, hui fa exactament trenta-tres anys, el club de Llíria tocava el cel apujant esportivament a la màxima categoria del bàsquet peninsular, l’ACB... Per això aquest programa en col·laboració amb Ràdio Pobla i que ara a continuació, complet, escoltareu en aquest pòdcast de Cròniques Edetanes... Miquel Martí comença a dirigir magistralment a aquest equip... Cròniques Edetanes⁠⁠⁠⁠ ⁠⁠⁠⁠Pòdcast Cròniques Edetanes a Vilaweb

Quinta Temporada – Episodi 6 (programa 44) El 9 d'abril de 2024 el company incansable de Cròniques Edetanes JoanBell-lloc a setanta-dos anys esdevenia Doctor de la Universitat de València amb la seua tesi "Toponímia històrica de la Vallbona", un treball impressionant amb més de mil pàgines de saviesa i documentació d’aquesta subcomarca del Camp de Túria. D'ací aquest programa del nostre pòdcast en col·laboració amb Ràdio Pobla, emès en directe el 19 d’abril de 2024 que escoltareu a continuació i que també podreu veure a YouTube i a Facebook... Cròniques Edetanes⁠⁠⁠ ⁠⁠⁠Pòdcast Cròniques Edetanes a Vilaweb

Quinta Temporada – Episodi 6  (programa 44) + “Passeig per la Llíria dels versos de Vicent Andrés Estelles” amb Clara Rozalén. Pòdcast de ‘Cròniques Edetanes’ ESTELLÉS, DE NOU, AL CAMP DE TÚRIA El 1924 nasqué a Burjassot el granpoeta Vicent Andrés Estellés i enguany moltes institucions i associacions valencianes i valencianistes commemoren aquest centenari. Nosaltres, matiners com som, ja li vam dedicar un programa de Cròniques Edetanes el desembre passat: "Passeig per la Llíria dels versos de Vicent Andrés Estelles". En aquell pòdcast, núm. 36, un grup de joves estudiants recitaven un recull de versos espigolats per Clara Rozalén on la ciutat de Llíria era la protagonista de diversos poemes estellesians. Ara és l'entitat Aula de Ciutadania la que, dirigida per Pep Jordan i representada per Paco Marín, ha volgut sumar-se al centenari del poeta de Burjassot. L'acte, celebrat el 25 d'abril, ha consistit en la presentació del llibre Una tendresa oculta, on el professor i poeta Jaume Pérez Montaner recull i mostra una memorable antologia de la millor poesia de Vicent Andrés Estellés. El ponent, amb un llenguatge lúcid i brillant, va presentar les seues vivències, la seua relació amb el poeta burjassotí i els motius que el van impulsar a publicar aquesta antologia estellesiana. Però deixem al mateix Jaume Pérez Montaner que ens conte de viva veu el seu relat. ........................... I després d’assaborir els pimentons torrats, moment d’escoltar una selecció de les intervencions posteriors de la gent... magranes, Llíria, premi d’honor de les lletres catalanes, repressió, paraules explicatives del propi Estellés en una entrevista de 1987, roses de paper, Montevideo... El públic pren la paraula... i Paco Marin, conductor d’aquest acte, posa el punt final recitant a Vicent Andrés Estellés... ............................. Fins ací les paraules de Pérez Montaner, el qual ens ha fet veure la profunditat i l'extensió dels poemes d'Estellés, admirat pels grans estudiosos de la literatura occidental, traduït a diverses llengües, però també un home senzill, fill de forners, molt pròxim als problemes i al llenguatge de la gent que l'envoltava, a la gent del poble. A continuació hem escoltat les aportacions de diversos membres del públic i les contestacions del ponent, amb la qual cosa s'han afegit nous aspectes relacionats amb l'obra i la vida d'Estellés. Així, hem conegut la concessió del premi d'honor de les Lletres Catalanes i la furibunda reacció dels propietaris de Las Provincias que el van acomiadar immediatament. Especial importància  han tingut les paraules de Paco Rozalén, el qual va posar damunt la taula el tema poètic de "les magranes", un element simbòlic que es repeteix sistemàticament en l'obra estellesiana i que creu íntimament relacionat amb l'experiència del poeta en les seues visites a Llíria, tal com ja es va posar en relleu en l'anterior pòdcast núm. 36. En resum, un Jaume Pérez Montaner ens ha presentat la vida i l'obra del més gran poeta valencià des d'Ausiàs Marc, un home "com qualsevol altre", que va saber retratar en vers les tribulacions, els conflictes i els sentiments de la gent del seu temps i del seu país, que és el nostre. Cròniques Edetanes⁠⁠ ⁠⁠Pòdcast Cròniques Edetanes a Vilaweb

Quinta Temporada – Episodi 5 (programa 43) La guerra de Successió deixà profundes marques al Camp de Túria. Els seus habitants es van posar, indubtablement, al costat de l'arxiduc Carles, ja que aquest va ser l'únic que jurà els nostres furs. El borbó, com demostraren els fets, portava des d'un principi unes altres intencions: assimilar el nostre regne als castellans, per això mai no jurà els furs valencians. La gent dels pobles edetans veien en el borbó un perill i, juntament amb la resta de valencians, catalans i aragonesos, prengueren les armes per tal de defensar el seu territori d'un enemic declarat de les nostres constitucions i llibertats centenàries. La guerra acabà molt malament per a la nostra causa, amb pobles destruïts i cremats. Alguns, com Xàtiva, Vila-real i Dénia, són ben coneguts, però n'hi hauria molts més que han romàs en un silenci complet. També en terres edetanes  hi va haver una forta repressió. Ben conegut és el cas de la vila reial de Llíria, donada i regalada com a "justo derecho de conquista" al duc de Berwick. També coneixem bé el saqueig del monestir de Portaceli amb l'exili del prior i altres monjos. Però el mal d'Almansa fou molt més profund i afectà molts més llocs. Per això, en aquest pòdcast volem traure a la llum un cas tan oblidat com ignorat: el 1706, Pedralba és arrasada per les tropes de Felip V. Moscoso, el comandant borbònic, manà que fora destruït el poble de Pedralba, situat un poc més amunt de Vilamarxant, perquè els seus habitants havien pres les armes  i havien tallat el pont per tal d'evitar el pas de les tropes ocupants "aquel conglomerado petulante y necio de campesinos estaba convencido  de que la guerra debía estar sostenida por sus propias fuerzas y cada pueblo, como si fuera un campamento fortificadísimo, debía enfrentarse al enemigo. Por tanto, cuando tomaron las armas y atacaron al ejército borbónico lanzaron sobre sí el peso de la guerra y fueron castigados y sometidos a los ultrajes de las iras de los soldados".  (Text extret del llibre escrit en llatí: De bello rustico valentino, redactat entre el 1706 i el 1709 pel cronista botifler Josep Manel Miñana.) Cròniques Edetanes⁠ ⁠Pòdcast Cròniques Edetanes a Vilaweb

Quinta Temporada – Episodi 4 (programa 42) Els camins, i designis, dels humans són inescrutables... críptics, esotèrics, enigmàtics i atzarosos. Sibil·linament, els pensaments i projectes van del blanc al negre viatjant constantment per les distintes escales dels grisos i així, depenent de l'època i el moment, reafirmem o variem les nostres veritats irrefutables elevant, o llevant ràpidament, dels altars a les nostres muses espirituals... Per això, en aquest programa del nostre pòdcast narrem eixes històries viscudes a les terres edetanes buscant que els nostres oients puguen acolorir-les. Parlarem de sant Roc, de Sant Blai, de deïtats de la competència com pot ser el màxim responsable dels musulmans, de verges que primer desemparen i després emparen, i de Barrabàs i la Pixona... per acabar amb uns sants als quals varen emblanquinar en la seua pròpia pedra... històries verídiques amb les veus de Joan Bell-lloc, Enric Llopis i Vicent Galduf... Benvingudesi benvinguts, una vegada més a Cròniques Edetanes... Benvinguts i benvingudes a les gestes i emb olics d’alguns Sants, Verges i Arcàngels que van revolotejant pel cel d’Edeta... 01 Sant Roc, Sant Blai i Benaguasil 02 I el còlera li va donar el patronatge de Llíria a l’Arcàngel 03 Amor i desamor dels Sants de la Pedra i els Poblans de la Vallbona 04 Acomiadament celestial Ací hem tingut un resum dels sants, les verges i els arcàngels que, des de fa segles, moooolts segles, revolotegen per les nostres muntanyes i vigilen els nostres camps, que tenen cura de nosaltres i espanten virus, malalties i pestes, pedregades i sequeres, que de vegades es cansen i s'obliden de les seues funcions protectores, però en altres moments actuen amb rapidesa o fins i tot amb fúria. Els humans també interactuem amb ells, els venerem i els dediquem temples, ermites i ofrenes, els donem càrrecs honorífics, patronatges, títols, però també els oblidem i en busquem d'altres. Són els esperits edetans que, des de fa molts segles, viuen al pis de dalt de la Vallbona, a les muntanyes, als barrancs, a les séquies i al nostre riu. Els necessitem, i ells ens necessiten a nosaltres. Cuidem-los!!! Cròniques Edetanes Pòdcast Cròniques Edetanes a Vilaweb

Amb la participació de Manuel Sànchez Vidagany. Quinta Temporada – Episodi 3 (programa 41) Les falles són una interessant manifestació festiva que, a diferència d'altres festes, penetra en diversos camps de la nostra societat, com ara l'art, la música, la política, la moral i la ideologia. Són, per tant, un fenomen complex i canviant que ha anat adaptant-se a cada època i pensament de la nostra història.  Manolo Sánchez Vidagany ens fa una visió panoràmica, de Llíria estant, d'aquesta festa, dels diversos aspectes i dels diferents elements que la componen; com han arribat a introduir-se al món de les falles o com han desaparegut. La seua interessant exposició recorre els diversos barris llirians i els principals personatges que donaren vida a les comissions falleres. També fa una perspicaç aproximació al fenomen local de les bandes, com un element vertebrador de la gènesi fallera de Llíria. Heus ací la seua intervenció. Joan Bell-lloc Cròniques Edetanes Pòdcast Cròniques Edetanes a Vilaweb

Quinta Temporada – Episodi 2 (programa 40) Amb la participació d’Alfons Cervera, Joan Bell-lloc, Carme Cardona i la narració històrica d’Enric Llopis... on narren uns fets dramàtics amb una connexió macabra: tots varen ocórrer al mateix punt geogràfic de la Vallbona, separats entre ells per poquets metres de distància... i recorden el malson, espant i amoïnament que visqueren les terres del Capiró de Jueu hui cobertes d'asfalt... ------------------------- Estrenem nova sintonia del pòdcast: Dansa dels oficis de Llíria, versió 2024 (del tabalet i dolçaina passem al violí elèctric) d'un antic ball edetà i realitzada pels músics José Ángel Jiménez i Encarni García Contreras. ------------------------- "Quan els esperits creadors donaren forma a la Terra, fent girar vertiginosament la matèria gasosa, un petit grup de dimonis rebels, opositors a les lleis de les constel·lacions, amagà per diversos punts de la superfície terràqüia uns indrets especials que mantenen sota el seu control exclusiu, fora de les normes del temps i l'espai que regien la resta del món. Els sofrits éssers humans hem anat descobrint i reconeixent aquests punts màgics a partir de doloroses experiències que, individualment o en col·lectiu, hem patit al llarg del temps. Aquests llocs, especials i maleïts, no segueixen cap norma cartesiana. Poden estar enmig de l'oceà, com el temut Triangle de les Bermudes, o en un immens desert, com les Dunes de Sossusvlei, a Namíbia, que en llengua africana vol dir "atzucac, carreró sense sortida". Poden estar amagats dins de la terra, com les Coves de Waitomo, a Nova Zelanda, anomenades també les Coves de les Lluernes, pels resplendors nocturns que provoquen unes cuques, o l'Ull Prismàtic, a Yellowstone, un llac vermell d'on ixen unes petites creatures termòfiles, verdoses i ataronjades. Però el que no hauríem sospitat mai és que també en terres edetanes, enmig de la Vallbona,  deixaren els esperits diabòlics un d'aquests llocs sinistres i malèfics, però on? Justament davall de l'asfalt del pàrquing d'un gran centre comercial. Ja a l'Edat Mitjana, aquest lloc s'anomenava el Capiró de Jueu, vés a saber quin horrible crim degué ocórrer enmig d'aquesta partida. Però és evident que el lloc necessita sang humana. Veïns, guardes, retors i escriptors ho certifiquen al llarg de la història: és un lloc maleït. Nosaltres hem pogut constatar l'espantós crim ocorregut ací el 1684, on el dissortat cos de na Valera Almeller va ser cruelment esquarterat i repartit entre la Pobla i l'Eliana, igual que el centre comercial. Així ho certificà mossén Thomàs de Salaberri, tal com escoltarem a continuació. Però la terra del Capiró de Jueu està assedegada de sang humana i molts altres crims han tingut lloc en aquest maleït punt que assenyalaren les forces malèfiques des de la creació de la Terra. Ja hem vist com l'escriptor Alfons Cervera va ser testimoni i narrador d'un altre fet espaventable que tornà a succeir ací ara fa prop de cinquanta anys. El cos d'un pobre mortal va ser també trossejat i escampat pels termes. Poc després, unes empreses capitalistes, tot amagant els horribles fets esmentats, soterraren en asfalt aquesta terra que no es veu mai saciada de sang, i li canviaren el nom, tot fent desaparéixer "el Capiró de Jueu", el qual dorm ara sota les rodes dels cotxes i sota les ofertes setmanals de dos per u. Però l'estigma diabòlic que jau sota l'asfalt no s'esborra per tan poca cosa; està viu, alena i, en qualsevol moment: txac!, pot tornar a seccionar la gola d'una innocent compradora de cap de setmana o pot capolar les parts nobles d'un confiat repartidor de refrescos en ple estiu, com li passà a la pobra Valera o al pobre jueu o al desconegut home mort dels anys setanta. Desconfieu, humans. Ja coneixem tres víctimes consecutives, a qui immolaran pròximament els malignes esperits del Capiró de Jueu? Seràs tu?" Joan Bell-lloc Cròniques Edetanes Pòdcast Cròniques Edetanes a Vilaweb

Quinta Temporada – Episodi 1 (programa 39) Agraïm, des d'aquest pòdcast, a Juanjo Adrià la seua investigació, el seu calmat i profund estudi que ha tret a la llum un dolorós capítol de la història recent amb la mort i la vida com a protagonistes.    EDETANS ALS CAMPS DE CONCENTRACIÓ NAZIS Els fets que han dut a terme els humans –de vegades inhumans–no són sempre fàcils d'oblidar o d'amagar. Hi ha algunes persones que, anticipant-se a Sant Pere i al Judici Final, es dediquen a remoure papers, a proposar hipòtesis, a estudiar i comparar els fets que s'han realitzat en un passat remot o pròxim. No és el Judici Final, és el Judici de la Història. I Llíria té la sort de tindre actualment tota una plèiade d'historiadors experimentats i inquiets que no paren de remoure llibres i pàgines web per tal de traure a la llum personatges i fets aparentment oblidats, amagats o desconeguts. I avui és el doctor Juanjo Adrià el que ens exposa el fruit del seu treball d'investigació: 27 noms d'edetans del Camp de Túria i els Serrans que van ser víctimes de l'odi del feixisme, del nazisme i altres ismes que campen per Europa des de mitjan segle XX i que encara cuegen. Aquest historiador ens explica la mecànica freda d'una maquinària dissenyada per destruir la vida de tota una generació de joves europeus a causa, simplement, de les seues idees, diferents de les que ells volien imposar. Després d'una mirada panoràmica que va des del triomf del franquisme, amb els camps de refugiats a França, passem a la derrota de l'exèrcit francés, l'ocupació nazi i l'articulació de la Resistència, per uns, o l'internament als camps de treball alemanys per uns altres. És a dir, la mort per extenuació com a projecte final per als Rotspanien. Després d'aquesta visió global, Juanjo Adrià concentra la mirada en els casos concrets de dos llirians que passaren per aquesta dolorosa experiència i que ell presenta com dos models completament diferents: Miquel Portolés Cotanda i Josep Badia Agustí. El primer és un personatge amb molta repercussió política que va participar i va pertànyer a diversos moviments i partits de forta implicació social, tot ocupant càrrecs d'importància en aquestes organitzacions polítiques i socials. El segon, al contrari, és un home fosc del qual es tenen poquíssimes notícies. Un rellotge de butxaca, però, ens ha revelat la seua existència que ara, el doctor Adrià trau de nou, des de les clavegueres del silenci, a la llum de la Història. Té la paraula Juanjo Adrià... Cròniques Edetanes Pòdcast Cròniques Edetanes a Vilaweb

Quarta Temporada – Episodi 11 (programa 38) El 13 de desembre de 2023 es compliren cent anys del naixement a Llíria de l'escriptor Pasqual Enguídanos Usach, més conegut a través de diversos pseudònims literaris, especialment el de George H. White. Ha estat considerat un dels millors escriptors de literatura popular del segle XX a la Península i l'iniciador de la ciència-ficció contemporània al nostre país, sent tot un referent a Europa. Si Pascual haguera viscut en un altre context social i polític, en contacte amb la literatura contemporània exterior i amb temps per a escriure de forma pausada, possiblement haguera pogut desenvolupar-se com un gran escriptor de novel·les. La seua sorprenent capacitat d'imaginació i la qualitat de la seua escriptura ho avalen. Aquesta commemoració del seu centenari és una oportunitat d'or que ha de servir per a continuar recuperant i valorant la seua gran obra i també perquè les generacions més joves tinguen l'oportunitat de conéixer i puguen llegir els llibres d'un escriptor que passà per la vida amb humilitat i desapercebut per als seus conveïns. Però, deixem que els que saben ens descobreixen a Pascual Enguidanos, un escriptor llirià internacional... Francesc Rozalén pren la paraula... + “George H White”: en el centenari del naixement de Pascual Enguidanos Cròniques Edetanes Podcast Cròniques Edetanes a Vilaweb

Quarta Temporada – Episodi 10 (programa 37) En aquesta segona part de lesnotícies periodístiques del s. XIX, dedicades al Camp de Túria (programacomplementari del pòdcast "Successos i desgavells als pobles edetans al segle XIX (primera part)",els diaris madrilenys recullen una sèrie de dades sobre la nostra gent, els seus problemes, anhels i afanys, sobre el seu modus vivendi que, gràcies a les impremtes d'aquell temps i als mitjans tècnics d'avui, podem llegir i analitzar ara des de la comoditat del nostre sofà. En un principi, tendim a veure aquestes notícies com coses d'un món remot, molt allunyat de la nostra gent, tan culta, neta, alfabetitzada i democràtica. I els mirem amb displicència, gairebé com si es tractés d'indígenes amb tapa-rabos. Però una simple anàlisi dels fets ens descobreix amb gran sorpresa nostra que el món d'avui és, pràcticament, el mateix que el de fa cent cinquanta anys. Els anhels, els afanys i els problemes els repetim i els repetim una vegada i una altra, sense eixir-nos-en del cercle viciós. En les nostres actuals festes de Nadal, per exemple, sentim comentaris i reflexions sobre el fet que s'han convertit en una excusa comercial, que s'ha perdut l'esperit nadalenc d'antany, quan Nadal era una festa religiosa on se celebrava el "naixement del Nen Jesús". Però la lectura dels diaris del 1850 ens presenta un Nadal molt més pròxim a la nostra carrera consumista del qual ens pensàvem. Calia comprar torrons, tortades, botelles de vi i, especialment, tota classe de volateria, amb els titos al davant i, a més, anaven dels pobles a la ciutat, amunt i avall, com a regals o com a pagament. El Nadal del 1850 era, també, una festa que girava entorn del sempitern déu anomenat Diners, una qüestió, si fa no fa, com ara. Paral·lelament, veiem també tot un ajuntament, el de la Pobla, tancat a la presó per qüestions de prevaricacions i malversacions. És una notícia que no tindria res d'estrany si li canviàrem la data i li’n posàrem 2023, aplicable a qualsevol poble del nostre voltant, a qualsevol govern autonòmic o a qualsevol cúpula dels grans partits. Tampoc en això no hem canviat gaire des del 1850. En resum, estem davant d'un manoll de notícies que, més que descobrir-nos un món remot i passat, ens serveixen per a preguntar-nos i reflexionar si verdaderament el coneixement de la història serveix per a no repetir els mateixos errors comesos una vegada i una altra. Podem consolar-nos vanament pensant que la violència d'aquells crims i robatoris, enmig de la carretera, ja són història però, ben mirat, no serà que els lladres simplement han canviat el mètode de deixar-nos amb el cul en l'aire? Cròniques Edetanes ⁠Pòdcast Cròniques Edetanes a Vilaweb⁠

Quarta Temporada – Episodi 9 (programa 36) LLÍRIA ALS TEXTOS DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS El passat 28 d’octubre, en el marc de la festa Estellés 2023 al Casal del Camp de Túria d'Acció Cultural del País Valencià tinguérem l’oportunitat de conéixer amb més detall la presència de la ciutat de Llíria en la creació literària del poeta de Burjassot. Clara Rozalén ha realitzat un magnífic estudi i recerca en l'obra estellesiana i ha tret a la llum, de nou, un conjunt d'escrits en què Vicent Andrés descriu les seues experiències i sentiments que, des de ben menut, li havien provocat les anuals romeries i pelegrinatges a Sant Miquel de Llíria. Són molts els poemes en què el poeta descriu el santuari, però també pinta amb vivíssims colors els bigarrats carrers de la vila en festes i de l'ermita i la font de Sant Vicent. També es recullen als poemes fugaces ressenyes de la ruta, amb carro, des de sa casa de Burjassot a fins a Llíria, passant pels coneguts indrets del Pixador i el Pla del Pou, la Pobla i Benissanó, amb el record dels fets passats que li evoquen aquests llocs. Però és la costa de Sant Miquel i l'interior del santuari allò que li provoca un èxtasi dels sentits, amb colors, calors i olors, amb sensacions contraposades que van des de la molèstia de la multitud de les persones, les mosques i la pols fins a l'espectacle corprenedor dels invàlids i alesiats, els ciris i els murmuris dels precs i les llàgrimes suplicants. Per altra part també apareixen nombrosos elements "profans" que ens fan descobrir la Llíria de mitjan s. XX, principalment els productes agrícoles que els particulars oferien als visitants, i el vi i les xulles i, per damunt de tots "l'oferida magrana", símbol de la tardor que obria les portes justament amb la santmiquelada. Tot aquest conjunt de vivències del poeta, recollides a la seua obra, han estat estudiades per Clara Rozalén Heredia, llicenciada en Filologia Hispànica, Titulada Superior en Música, Màster en Musicologia i Educació Musical i professora de llengües i literatures a l’IES  Laurona de Llíria. A més, Clara forma part del grup de teatre Assaig de la Universitat de València, i hui estarà acompanyada per cinc membres d’aquest grup que recitaran els poemes seleccionats d'Estellés. Són els companys Marta Cloquell, Rafa González, Andrea Izquierdo, Àfrica Sanchis i Bruno Tortosa.Amb ells comença el recital. Joan Bell-lloc Cròniques Edetanes Vilaweb.cat/pòdcastCròniquesEdetanes⁠

"Harca, harca, harca! Músiques per a la recreació històrica de la Guerra de Successió 1707 - 1715" i que ressonaven també, amb molt de ritme, per terres edetanes!!! Quarta Temporada – Episodi 8  (programa 35) Amb Ferran Navarro autor del llibre... ...i la participació de Joan Bell-lloc, de l’Institut d’Estudis comarcals del Camp de Túria,  Eduard Beneyto, dels Miquelets del Regne de València, Francesc Ferrer, de l’editorial Denes, i el tabalet d’Andone Garcia, d’Estrela Roja i el Tudell. “Som al davant d’un llibre excepcional: un recull de músiques i cançons de la terra, de pàtria, que foren interpretades pel nostre poble en els temps d’una guerra ignominiosa d’ocupació, que acabà amb la imposició dels Decrets de Nova Planta de la monarquia borbònica contra els nostres furs, costums, institucions, llengua i béns, amb una repressió terrible... Ferran Navarro ha fet un treball importantíssim de recerca i recopilació d’aquelles músiques i cançons que el nostre poble, sotmès però no vençut, va crear per a no defallir i continuar lluitant per la llibertat” Extracte del pròleg que Josep Guia va fer al llibre i que ens serveixen perfectament d’introducció al present pòdcast on parlarem del significat de la paraula “Harca”, narrarem un episodi de repressió borbònica fulminant al Camp de Túria durant la guerra de Successió, coneixerem el que és la recreació històrica d’aquella època i obrirem el llibre per a viure les històries... i les músiques!!! En aquest programa hem comptat amb la col·laboració del Centre d’Estudis Locals de Riba-roja de Túria, l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, el Casal del Camp de Túria d’Acció Cultural del País Valencià, els grups de dolçaina i tabal El Tudell de València i Estrela Roja de Benimaclet i, finalment, l’editorial Denes. Cròniques Edetanes Vilaweb.cat/pòdcastCròniquesEdetanes

Quarta Temporada – Episodi 7  (programa 34) Amb Carme Cardona i les narracions d’Hèctor Martínez i Joan Bell-lloc i la col·laboració de l’Aula de Ciutadania de l’Escola d’Adults de Llíria i l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria. L’oralitat com a creadora de la realitat i eina de comunicació popular...Té la paraula Carme Cardona... Recuperar les tradicions orals i compartir-les: desig i anhel de Carme Cardona i de Cròniques Edetanes.(Estigueu atents: pròximament vos presentarem el relat de "Valera", una història real, dramàtica i tràgica que va passar al segle XVII a la nostra comarca en un paratge macabre i maleït on tres-cents anys després va tindre una segona part també cruenta amb "L'home mort"... serà un relat de Carme Cardona amb epíleg d'Alfons Cervera i que podreu escoltar a Cròniques Edetanes). Per això el punt final d’aquest programa serà retrobar la rondalla valenciana d’arrel urbà, i amb sabor edetà, de “Matilde, el darrer viatge”. Enric Llopis ens va contar en primera persona uns fets reals de fa més de cinquanta anys esdevinguts a les veïnes terres dels Serrans i Carme Cardona ho va transformar màgicament en una arrel de llegenda seguint el camí de les nostres històries de tradició oral. Obriu les orelles que rescatem de l’oblit a la Matilde per fer-la volar cap al seu darrer viatge... Així mateix és bon moment per a descobrir o tornar a escoltar altres pòdcast de Cròniques Edetanes relacionats amb aquest programa com són: + Animetes edetanes, arrels de llegenda + Matilde, el darrer viatge   Cròniques Edetanes Vilaweb.cat/pòdcastCròniquesEdetanes

Quarta Temporada – Episodi 6  (programa 33) Amb Miquel Martí, Joan Bell-lloc i en col·laboració amb Ràdio Pobla. Des dels nostres webs trobareu enllaços directes per accedir al programa complet del passat 27 d’octubre de 2023 d’aquesta emissora de la Vallbona i on també va participar Artur Balaguer. Hem estimat oportú la publicació d’aquest pòdcast per a complementar el nostre anterior treball "L’aigua font de vida, i de problemes, als pobles castells de la Vallbona: notícies del segle XIX". Així mateix és bon moment per a descobrir o tornar a escoltar altres pòdcast de Cròniques Edetanes amb la Vallbona com a protagonisme com són: + Camp de Túria: mapa dels arrossos de la Vallbona en 1584 + El Camp de Túria, de Jaume I a l’expulsió dels moriscos + Sant Jaume i Sant Sebastià, històries del patrimoni de la Pobla de Vallbona + Una Pobla neix a la Vallbona Primer document històric on apareix, al Camp de Túria, la denominació de La Vallbona: "Nós, Pere, rei per la gràcia de Déu, us concedim a vós, el nostre estimat fill, Jaume, que el camí que ve de Llíria a València es canvie i passe per la vostra població de Vall Bona, que està dins del terme de Beniguazir. I podeu tallar els altres camins, de manera que tots els que vinguen de Llíria a València, passen per dita població de Vall Bona. I a més, us concedim que a tots aquells que gosen venir per un altre camí els cobreu una pena, és a dir, cinc sous als que van a cavall i dotze diners als que van a peu. I manem als batles, justícies, jurats i hòmens de Llíria i d'Alpont que presten auxili i favor per mantenir i preservar les coses dites. Fet a València, el 27 d'abril de l'any del Senyor 1282." Cròniques Edetanes Vilaweb.cat/pòdcastCròniquesEdetanes

Quarta Temporada – Episodi 5  (programa 32) El riu Túria, el By-Pass, el Barranc del Carraixet i la serra Calderona defineixen prou bé la nostra comarca en conjunt. Però si ens apropem, trobarem en ella tres subàrees diferents i significatives: + Al nord-oest, i arrancant des de la Serra de la Concòrdia, trobem El Camp o el Pla de Llíria que integra a la capital comarcal, a Benissanó i a Casinos. + Cap al Nord-est, sobrepassant el Barranc del Carraixet, estem a la subcomarca de l'Alt Carraixet amb els nuclis de Gàtova, Olocau, Marines Nou, Serra, Nàquera i Bétera. + Finalment, la tercera àrea complementària, la dels Pobles Castells o Vallbona: amb Benaguasil, la Pobla de Vallbona, l'Eliana, Sant Antoni de Benaixeve, Loriguilla i Riba-roja de Túria. Aquests últims, i la seua íntima relació amb el Túria, seran els protagonistes del present pòdcast: una conca hidrogràfica la d'aquest riu que al llarg del segle XIX i el XX va experimentar una creixent pressió sobre els seus recursos, resultat fonamentalment de l'expansió dels regadius. Així mateix, van sorgir noves demandes urbanes, hidroelèctriques i industrials, que van entrar en competència amb els usuaris agrícoles. A conseqüència d'aquesta expansió, es va experimentar una forta conflictivitat social entorn de l'aigua... Com és habitual, el nostre programa està centrat en la terra i en la gent del Camp de Túria. En aquesta ocasió hem seleccionat un recull de notícies que, situades dins la crònica negra del periodisme del segle XIX, tenen l'aigua com a fil conductor de totes elles. Ara bé, si dins del Camp de Túria hi ha una zona on l'aigua és el principi vital i defineix el territori és a la subcomarca de la Vallbona. Per això dediquem la primera part del nostre pòdcast a presentar aquesta subcomarca edetana on situarem quasi totes les notícies que hem triat. I desprès de presentar l'escenari, col·loquem en aquest paisatge un manoll de notícies de fa més de cent cinquanta anys i que tenen l'aigua com a protagonista. L'aigua en tots els seus estats, sòlida i líquida, en la seua magnitud, massa o massa poca, i l'aigua com a causa de múltiples beneficis i collites, però també com a origen d'esgarrifosos enfrontaments i discòrdies pel seu ús... + Cròniques Edetanes + blocs.mesvilaweb.cat/categoria/podcast

Quarta Temporada – Episodi 4  (programa 31) La gran tempesta que visquérem en terres edetanes el 28 de setembre d’eixe any contada sobre textos de l'historiador edetà Josep Duran. Presenta Joan Bell-lloc. Narracions Joan Bell-lloc, Vicent Galduf i Vicent Murgui. Producció Vicent Galduf. La Pixona ha passat, quatre gotes ha deixat. Ara arriba Barrabàs i el diluvi ha escampat.   (A Llíria anomenen Pixona a la Montieleta, perquè cap al 8 de setembre solen caure quatre gotes, i a Benaguasil diuen Barrabàs a Sant Miquel perquè a final de mes, cap al 29 de setembre, solen arribar els grans diluvis.) ------------------------------ Estem a mitjan setembre, entre la Montieleta i Sant Miquel. Sembla que les portes del cel s'han obert de pint en ample, però no per deixar pas a uns alegres arcàngels i marededeus amb ganes de festa. No. S'han obert per deixar caure, de colp, tota l'aigua, llamps i pedra que tenien acumulada des de feia molts mesos, molts mesos de sequera i de calor infernal mai vista. Ara ho han amollat tot d'una, sense miraments cap a uns pobles que els veneren des de fa segles, sense pensar que, des de fora, ha arribat una gentada de venedors ambulants, artefactes de fira, xarraires de tómbola, artistes, músics i altres firaires que alegren els carrers de Llíria i les nits de Benaguasil. Res. Tot en l'aire, amb greus destrosses, als pobles i al camp. La gent dels nostres pobles edetans ja fasegles que s'ha fet a la idea i empoma, com pot, les malvestats i barrabassades que el cel o el centre meteorològic prediu per als nostres dies de "festa major". Davant la impossibilitat de canviar els designis divinals, mentre els Benissants de la Pedra miren cap a un altre costat, els llauradors de la Vallbona i del Camp de Llíria han assimilat a poc a poc la porga que, en forma de riuada i pedra, els toca aquests dies tardorals. Per això, en venjança, han rebatejat els seus patrons com "la Pixona" i "el Barrabàs", dues metàfores celestials i pluviomètriques que descriuen, més o manco, la quantitat de m3 d'aigua i pedra que els venen de "dalt"aquests dies de setembre. Però la cosa ja ve de lluny i els periodistes i cronistes en donen fe abundantment. Són moltes les notícies arreplegades als diaris, llibres i revistes sobre aquest tema. Per això, hem volgut recuperar i traure a la llum un magnífic text d'un magnífic cronista de Llíria, Josep Duran. Aquest prohom va ser un observador metòdic, entusiasta i minuciós del temps i el lloc on li tocà viure. Va regirar arxius, va col·laborar en revistes i programes de festes locals on va deixar, per escrit, una fotografia descriptiva i perfilada de la Llíria i pobles pròxims del final del s. XIX i primera part del s. XX. Sortosament, la seua filla, l'entranyable Marina Madre, tot superant els entrebancs de les noves tecnologies, va arreplegar en un fascinant volum el bo i millor de l'obra esparsa de son pare: Perfiles. Siluetas. Glosas de mi tierra, editat per l'Ajuntament de Llíria el 1995. Dins d'aquest compendi de cultura popular, etnologia i onomàstica hi ha la descripció de la riuada del 1949 que, tot seguit, exposarem. Suposava aquest cronista que la barrabassada viscuda a Llíria la vespra de Sant Miquel d'aquell any quedaria en la memòria col·lectiva de la gent com un fet impossible d'oblidar, però malauradament, al cap de vuit anys, una altra riuada s'acarnissà en la ciutat de València, apujant el llistò de l'horror a un nivell més alt encara. Joan Bell-lloc + Llíria, 28 de setembre de 1949: l’horrorosa tempestat + Cròniques Edetanes blocs.mesvilaweb.cat/categoria/podcast

Quarta Temporada – Episodi 3  (programa 30) ( amb la participació de Joan Bell-lloc, Enric Llopis, Vicent Murguí i Neus Domínguez. Producció @vicentgalduf. Música: La Familiar de Benissanó i Saó) Està dins de Llíria... però no és Llíria; està entre el Carraixet i el Túria... però rega de la Font de Sant Vicent; té un castell... no obstant això, està enmig de l'horta; té el pou de la Salut... però es diu el pou del Bancal. Benissanó és el petit cor del Camp de Túria, fortament relligat als seus veïns de Llíria, Benaguasil, la Pobla, Bétera i Olocau. És un poble profundament marcat pel seu passat islàmic i senyorial. El nom i molts topònims són dels amazics; el castell i les muralles són senyorials. La tradició ha fet del seu nom una etimologia popular relacionada amb la sanació: el rei Beni enfermo estava, y tu agua lo sanó, por eso todos te llaman: Benissanó, Benissanó. Les muralles senyorials van ser una protecció imprescindible que els resguardava de veïns poc amistosos. L'aigua, sempre l'aigua, la guerra de l'aigua. Aigua de séquies, aigua de pous... del subsòl, dels fonaments. Benissanó és un diàleg entre la superfície i l'inframon, l'aigua naix, l'aigua que s'engul la terra. Mocàtil, el guerrer, continua vigilant des del fonament del pou... En l'anterior pòdcast, 2n programa de la 4a temporada, vam llegir la notícia d'una "energúmena" que estava a la Cova Santa i acudí a Benissanó a implorar la curació davant de la verge del Fonament. Ara volem ampliar i posar en context aquella notícia periodística tot relacionant-la amb les antigues pràctiques curatives que es realitzen a Benissanó des de temps immemorial. Postdata: Llíria, el Pouet i les festes majors de Benissanó croniquesedetanes.wordpress.com blocs.mesvilaweb.cat/categoria/podcast

Quarta Temporada – Episodi 2  (programa 29) Successos i desgavells als pobles edetans: un galliner de notícies! (Crònica negra del segle XIX, primera part) Cap al final del s. XVIII es va generalitzar un nou mitjà de comunicació: la premsa escrita. Eren uns senzills fulls de paper plegats per la meitat, amb quatre cares, on s'escrivien notícies, avisos, col·laboracions literàries, etc. Durant la primera meitat del s. XIX, aquest ofici es va consolidar amb empresaris, periodistes, propaganda comercial, etc. que van perfeccionar les publicacions diàries -els diaris- els quals esdevingueren un mitjà de producció i guany econòmic per als capitalistes del negoci. Tot això comportà la competència d'altres periòdics i el naixement del màrqueting que ajudava a vendre un millor producte. Per una altra banda, en aquest mateix període es van viure a les nostres terres uns fets bèl·lics molt importants: la Guerra del Francés i la Primera Guerra Carlina, la qual acabà el 1840. Després de la guerra, una guerra civil, reaparegué als nostres camps i muntanyes un fenomen endèmic a la península Ibèrica: el bandolerisme. Però en ambients més urbans també s'incrementà la criminalitat en ciutats, pobles i poblets. Tothom tenia armes a casa i els ànims s'esvalotaven amb qualsevol fet. L'espurna de la violència saltava amb molta facilitat. Eren molt freqüents els crims, els robatoris, els ferits... En aquesta mateixa dècada del 1840 aparegué el magnífic diccionari de Madoz, el qual fa una "estadística criminal" on s'assenyala la província de València com el lloc on el percentatge de criminalitat és més alt, però, dins de la província, és precisament al Camp de Túria -el partit judicial de Llíria- on les cotes de criminalitat arriben al punt més alt amb 94 condemnats el 1843, els quals usaven tota classe d'armes de foc, armes blanques i fins i tot el verí. El diccionari posa en relleu l'especial acarnissament, astúcia i traïdoria dels criminals. Vistes aquestes coses, l'incipient periodisme del s. XIX, especialment el de Madrid, estengué una espessa xarxa d'informadors i corresponsals per "províncies" els quals assortien i nodrien els diaris madrilenys amb nombrosos fets espaventables i crims horrorosos que feien pujar les vendes dels diaris. Fins ací, la mirada retrospectiva als diaris madrilenys que parlen dels nostres pobles. Hem observat les reaccions d'una gent que, davant els problemes, s'ha vist superada per un desig de venjança que els ha portat a prendre's la justícia per compte propi i també hem vist dibuixada una societat amb un alt grau de credulitat i desinformació. Per una altra banda, els periòdics ens han informat de les festes, dels bous de carrer i de la fira de Sant Miquel, amb els ramaders del Pla de l'Arc, els focs artificials i la música popular del gran Pastrana, i on trobem a faltar, per cert, les grans bandes de música que en aquells anys estaven encara en un estadi embrionari i que avui són un element imprescindible en les festes de setembre. Tot plegat representa una mirada retrospectiva que, sense dubte, ens ajuda a comprendre millor el present... Nosaltres presentem ací una selecció de notícies dels nostres pobles que, tal com s'esdevenia cap al 1850, un lector llegia en veu alta del periòdic en una cafeteria de Llíria o en una taverna de Benaguasil o la Pobla mentre els contertulians, espantats i amb el cor glaçat, escoltaven el succés i comentaven els detalls macabres del fet. https://croniquesedetanes.wordpress.com/ https://blocs.mesvilaweb.cat/categoria/podcast/