Datòfils

En un vídeo del youtuber Adrián Díaz, que resideix a la Xina des de fa 15 anys i el seu canal és una joia per entendre què és la Xina des de dins, d’on ve i cap on va, em va cridar poderosament l’atenció unes gràfiques que va mostrar sobre la “càrrega emocional en els titulars de premsa”. Així que em vaig dedicar a buscar l’estudi darrere d’aquestes gràfiques, i en trobar-lo vaig decidir dedicar-li aquest episodi. Aquest estudi analitza l’evolució del sentiment i l’emoció en els titulars de notícies dels Estats Units entre 2000 i 2019. Es van analitzar 23 milions de titulars publicats en 20 anys. Es va trobar que els titulars es van tornar més negatius amb el temps, i els mitjans de tendència conservadora van presentar més negativitat que els de tendència liberal. A més, es va observar un augment en els titulars que expressaven ràbia, por, disgust i tristesa, i una disminució en els titulars neutres al llarg dels anys. Els mitjans conservadors van mostrar una major prevalença de titulars amb ràbia en comparació amb els mitjans liberals. Vegem tot això amb números. Només comentarem els 5 casos més extrems de l’estudi. El que crida més l’atenció és la càrrega emocional relacionada amb la “por”. Els titulars d’aquest tipus han crescut un 150%. Van passar del 6% l’any 2000 al 14% el 2019. És a dir, el 14% dels titulars estan tenyits de por, per dir-ho d’alguna manera. No menys preocupants són els titulars tenyits d’“ira”, que han crescut un 104%, és a dir, s’ha duplicat el seu nombre. Passant del 6% l’any 2000 a més del 12% el 2019. En tercer lloc venen els titulars carregats de “tristesa”, que han crescut un 54%. Van passar del 8% el 2000 al 12% el 2019. En quart lloc hi ha els titulars que expressen “repugnància”, que han crescut un 29%. Van passar del 5% l’any 2000 al 7% el 2019. I en cinquè lloc hi ha els titulars tenyits d’“alegria” que gairebé només han crescut un 14% però oscil·lant avall i amunt en els últims 20 anys al voltant del 4% i el 6%. L’última dada és la més rellevant i va en perfecta consonància amb l’anterior: els titulars considerats “neutres” en quant a la seva càrrega emocional han disminuït un 30% en una caiguda imparable. Passant del 70% l’any 2000 a menys del 50% el 2019. L’anàlisi de càrrega emocional d’aquests 23 milions de titulars de premsa en anglès de 47 mitjans de premsa estatunidencs es va realitzar gràcies a un algorisme d’intel·ligència artificial entrenat justament per a l’avaluació de càrrega emocional en textos. A la descripció de l’episodi et deixo l’enllaç a l’estudi, que està publicat amb accés lliure. Font 1: https://journals.plos.org/plosone/article?id=10.1371/journal.pone.0276367 Música: AudioNautix.com Programari: Gimp, Audacity, Kdenlive, Canva, chatGPT Veu: Azure Speech Studio Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon: https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients: https://t.me/datofils També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube: https://youtube.com/@datofils O a Facebook: https://www.facebook.com/datofils

En aquest episodi parlarem de la desigualtat al món, quant a riquesa o ingressos de diners. Ens basarem en dades de la “World Inequality Database” (base de dades de la desigualtat mundial, en anglès). Que és una organització dedicada a l’estudi d’aquest fenomen a nivell mundial. Tot i que com veurem a continuació, és més acusat en uns països que altres. Et deixo els enllaços a la descripció per si vols anar a investigar la metodologia en què s’han basat per a obtenir aquests números. També he inclòs a la descripció de l’episodi el mapa del món pintat segons el grau de desigualtat de cada país. La mètrica que farem servir és: el percentatge de riquesa nacional que posseeix el 80% menys ric de la població. És a dir, que si un país fos totalment igualitari, aquest 80% de la població hauria de tenir el 80% d’aquesta riquesa generada al país en un any. Bé, doncs abans de dir el següent, pren seient, perquè la dada que et donaré ara és la més impactant: a cap país del món aquest 80% de la població posseeix més del 35% de la riquesa. Tal com ho sents. I t’ho diré d’una altra manera que potser impacte més: encara al país amb més repartiment de la riquesa, el 20% més ric dels seus ciutadans posseeixen dues terceres parts de la riquesa generada al país. L’altra gran sorpresa és veure quins països són els millor repartits i quins són els pitjor repartits. Entre els més ben repartits hi ha els països d’Europa Occidental (incloent Espanya), Canadà, Austràlia, Argentina, Equador i una llista llarga de països africans. Això darrer no m’ho esperava. El país més ben repartit és Països Baixos amb un 35% per al 80% de la població menys rica. Espanya, el 80% de la població menys rica gaudeix del 28%, que és més que a païssos com França (26%) o Alemanya (25%). Jo no ho haguès endevinat. I entre els països que tenen més desigualtat, tenim casos com la regió Sud d’Àfrica, el Brasil, Xile i Mèxic. En aquests darrers, el 80% menys ric de la població només gaudeix el 10% de la riquesa nacional. Aquesta dada tampoc no m’ho imaginava. Entremig hi ha tots els altres països. Amb un Estats Units d’Amèrica on el 80% menys ric gaudeix de tot just el 15%, i a la Xina el 21%. També és una dada curiosa. Com sigui, si alguna cosa queda clara i innegable és que al 100% dels nostres països la majoria (el 80% de nosaltres) ens estem barallant per sobreviure. Això fa pensar molt, i crec que no calen gaires dades estadístiques per saber-ho amb certesa. També m’entristeix força, pensar quina part de tota aquesta riquesa, li queda al 20% més pobre de la població. Possiblement aquesta dada sí que sigui 100% depriment, i ens sorprendria malgrat tot. Font 1: https://www.reddit.com/r/dataisbeautiful/comments/10eriqj/oc_of_national_wealth_owned_by_the_bottom_80/ Font 2: https://wid.world/ Música: Audionautix.com Programari: Gimp, Audacity, Kdenlive, Canva Veu: Azure Speech Studio Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon: https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients: https://t.me/datofils També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube: https://youtube.com/@datofils O a Facebook: https://www.facebook.com/datofils

A l’episodi anterior vam veure que la gent és més feliç en aquells països europeus on hi ha més bandes de Heavy Metal per habitant. Així que en aquest episodi he anat a veure quantes bandes de heavy hi ha als països de parla hispana. Les dades les he tornat a prendre de l’Enciclopèdia del Heavy Metal. És un directori en línia que van muntar el 2002 una parella de canadencs, amants del preat metall. I a la pràctica és el millor i més extens cens a nivell mundial. Cada DIA s’hi afegeixen noves bandes. Perquè et facis una idea del seu volum, només d’Espanya tenen registrades més de 4 mil bandes de heavy. Et deixo l’enllaç a la descripció. Al gràfic que poso a la descripció pots veure que he manejat dues mètriques: el nombre total de bandes a cada país, i el nombre de bandes per cada milió d’habitants, que crec que és la mètrica més oportuna per comparar països. Xile és el país amb més bandes per habitant. En concret, tenen 156 bandes de Heavy Metal per cada milió d’habitants. En valor absolut estem parlant de més de 3 mil bandes xilenes. En segon lloc, molt més avall hi ha Espanya, amb exactament 100 bandes per cada milió d’habitants. Que en valor absolut vol dir: gairebé 4800 bandes de Heavy Metal. De fet, és el país amb més bandes d’aquesta llista. Després segueixen molt empatats amb unes 70 bandes per milió d’habitants aquests països: Andorra, Argentina, Uruguai i Costa Rica. Andorra és un cas peculiar, un petit país amb només 80 mil habitants, però ni més ni menys que amb 6 bandes de Heavy Metal. Mèxic, el país més habitat d’aquesta llista (uns 127 milions) és a la meitat del rànquing, amb 30 bandes per cada milió d’habitants. És a dir, un total de 3900 bandes, molt aprop d’Espanya. Al final, per sota de les 10 bandes per cada milió d’habitants hi ha: Guatemala, Nicaragua, Hondures, i República Dominicana. Serà interessant analitzar en un episodi futur el nombre de bandes per gènere i per país. Xile: 3071 (156.7 / Mill.) Espanya: 4770 (100.3 / Mill.) Andorra: 6 (75.0 / Mill.) Argentina: 3168 (69.6 / Mill.) Uruguai: 238 (69.6 / Mill.) Costa Rica: 352 (68.0 / Mill.) Puerto Rico: 190 (58.5 / Mill.) Colòmbia: 2156 (41.6 / Mill.) Equador: 673 (37.4 / Mill.) Paraguai: 237 (35.0 / Mill.) Mèxic: 3908 (30.7 / Mill.) Bolívia: 360 (29.5 / Mill.) El Salvador: 179 (28.2 / Mill.) Panamà: 97 (22.0 / Mill.) Perú: 689 (20.2 / Mill.) Veneçuela: 536 (18.9 / Mill.) Cuba: 129 (11.5 / Mill.) Guatemala: 164 (9.2 / Mill.) Nicaragua: 54 (7.8 / Mill.) Hondures: 79 (7.6 / Mill.) Rep. Dominicana: 52 (4.6 / Mill.) Font: https://www.metal-archives.com/label/country Música: Audionautix.com Programari: LibreOffice Calc, Gimp, Audacity, Kdenlive, Canva Veu: Azure Speech Studio Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon: https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients: https://t.me/datofils També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube: https://youtube.com/@datofils O a Facebook: https://www.facebook.com/datofils

Per a aquest cas d’anàlisi, s’han fet servir dades de l’Enciclopèdia del Heavy Metal per aconseguir el nombre de bandes per país, i s’ha tret la mesura de la “felicitat de la gent” per països de l’enquesta “World Happiness Report” de 2022. Que és una enquesta desenvolupada any amb any per les Nacions Unides. Et deixo tots dos enllaços a la descripció. Per cert, l’Enciclopèdia del Heavy Metal és un projecte ben interessant realitzat per una parella de Mont-real des del 2002 i vénen recopilant un directori amb milers de bandes exclusivament de Heavy Metal. A dia d’avui tenen indexades ni més ni menys que 4765 bandes només d’Espanya, i 3907 de Mèxic. Sembla que a Europa és on hi ha més afició pel Heavy. I per això s’han pres dades de països europeus per a aquesta anàlisi. Però vegem què té a veure el nombre de bandes de Heavy Metal en un país i el grau de felicitat dels seus ciutadans. Resulta que en construir un gràfic de punts posicionant-hi tots els països europeus segons l’eix “nombre de bandes” i l’eix “nivell de felicitat”, el resultat és sorprenent. Clarament hi ha una correlació lineal entre les dues dimensions! És a dir, als països amb més bandes metal·leres, els seus ciutadans manifesten ser més feliços. Però compte. També és perfectament vàlid dir-ho del revés: els països on la gent se sent més feliç, hi ha més bandes metal·leres. I és que resulta que les dues afirmacions són certes, perquè en cap moment no hem esmentat una relació de causa i efecte. És a dir, que hi hagi més bandes perquè la gent sigui més feliç, ni tampoc que la gent sigui més feliç perquè hi hagi més bandes de Heavy. Simplement són variables relacionades que quan una puja, l’altra normalment també ho fa. I no per causa de l’altra, sinó possiblement per una tercera o més variables. Per exemple, podríem llançar la hipòtesi que potser els països amb més abundància de diners públics, tenen més capacitat per proveir els seus ciutadans amb més beneficis de salut, educació, feina, lleure, etc… i per tant probablement siguin més feliços, i A MÉS (en paral·lel) també tinguin més facilitats econòmiques i culturals per crear grups de música. Vaja, n’és un exemple. Per acabar, he de dir, que encara que aquest exemple de les bandes sembli força obvi, no sempre és fàcil evitar assignar relacions de causa i efecte en multitud de correlacions que veiem diàriament. Desafortunadament, és una cosa que fins i tot de vegades es fa servir de forma malintencionada per posar certs sectors de l’opinió pública en contra d’altres. Com en l’exemple extrem de la gent que creu que els negres hi tenen alguna cosa inevitable per ser menys pròspers econòmicament i laboralment que els blancs, perquè les dades mundials allà on les cerques mostren normalment una correlació alta i persistent entre pobresa i color de pell . Tots fallem alguna vegada l’any fent alguna d’aquestes inferències errònies de causalitat sobre la base de dades correlacionades. Espero que ara estiguis una mica més alerta d’aquest biaix cognitiu important i perillós. Ah, i per cert, malgrat el que acabo de dir, és clar que hi ha relacions de causa i efecte entre variables observades en sociologia, medicina, història, economia, etc… però hi ha moltes més correlacions no causals que causals. Aleshores simplement, hem de ser molt previnguts. Font 1: https://www.reddit.com/r/dataisbeautiful/comments/105qgoi/oc_metal_bands_bring_happiness_as_chocolate/ Font 2: https://www.metal-archives.com/lists/ES Font 3: https://en.wikipedia.org/wiki/World_Happiness_Report Música: Audionautix.com Programari: Gimp, Audacity, Kdenlive, Canva Veu: Azure Speech Studio Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon: https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients: https://t.me/datofils També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube: https://youtube.com/@datofils O a Facebook: https://www.facebook.com/datofils

Si estàs escoltant aquest episodi només amb àudio, et recomano que vagis a veure la imatge que he inclòs a la descripció, on hi ha el llistat complet del top 10 de cerques a nivell Mundial i a Argentina, Colòmbia, Espanya, Mèxic, Perú, Uruguai i Xile. Doncs no et llegiré aquí totes les cerques realitzades en aquests països. Aquest tipus de dades són d’aquelles que són incontestables. És a dir, no són una mostra, són simplement el recompte de totes les vegades que s’ha buscat alguna cosa a Google en un país. Tot i que he d’advertir que Google Trends utilitza un concepte ampli d’expressió buscada. Per exemple, quan parla de la cerca de “Índia vs England”, està incloent per començar la mateixa expressió traduïda en altres idiomes, i també gent que hagi escrit “Índia contra Anglaterra” o “Índia versus Anglaterra”. És a dir, amb variacions en alguna de les paraules, però que no canvien el significat de l’expressió en el seu conjunt. Vist així, aquest rànquing té molt de valor sociològic. De fet, podríem escriure una tesi doctoral només analitzant el perquè de cadascun d’aquests rànquings nacionals. I encara pitjor, difícilment ens posaríem d’acord en les causes i conseqüències. Així que no entraré a analitzar, sino només a descriure. Bé, tanquem aquesta introducció llarga i continuem esmentant alguns d’aquests rànquings. Comencem esmentant que hi ha alguns temes que apareixen a gairebé tots els països: el mundial de futbol, la guerra a Ucraïna, COVID i vacunes. A més, el tema d’eleccions nacionals ha estat rellevant a Colòmbia i Uruguai. M’ha costat adonar-me’n, però a nivell mundial, al top 10 no apareix cap recerca relacionada amb el cóvid, ni amb temes sanitaris. El més buscat al món ha estat “wordle” que és un popular joc d’endevinar una paraula. I en segon lloc el partit del mundial de futbol “Índia vs Anglaterra”. En tercer lloc “Ucraïna”. Després la “Reina Isabel” i després el partit “Índia vs. Sudàfrica”. Anem per països a esmentar les principals cerques. Citaré les 3 primeres a cada país. A Argentina: Censo digital, Mundial 2022, Argentina vs Itàlia. També apareix “Gerardo Rozín”, cèlebre periodista i conductor argentí que va morir aquest any. El top 3 a Colòmbia és: Liverpool, Nacional, Darío Gómez. Aquest darrer, és el “Rey del despecho”, un gran exponent de la música colombiana que va morir aquest any. El top 3 a Espanya és: Wordle, Ucraïna, Eurobasket. Més avall apareixen l’exitós tennista Carlos Alcaraz, la polèmica Tamara Falcó, filla d’Isabel Preysler, i l’actor Will Smith. El top 3 a Mèxic és: Mi vacuna, Prevenció Covid-19, Mundial. El més sorprenent és que per sobre de la guerra a Ucraïna i la mort de la reina Isabel, apareix en un cinquè lloc Dhamer. És el cognom d’un assassí serial de Milwaukee, del qual Netflix ha fet una sèrie de super èxit. El top 3 al Perú és: Bonus alimentari, carnet de vacunació, eliminatòries Qatar 2022. Apareix també Diego Bertie, famós actor peruà que va morir aquest any. El top 3 a Uruguai és: Mundial, Corte electoral, AUF TV. Aquest darrer és el canal oficial de la selecció de futbol. També apareix al top 10 el futbolista Luis Suárez. I és que sis de les 10 cerques principals tenen a veure amb el futbol. El top 3 a Xile és: Bonus d’hivern, passi de mobilitat, IFE laboral. El bonus d’hivern és una ajuda del govern xilè a les famílies i els individus de més vulnerabilitat social, a causa de l’alta inflació del 2022 i la crisi provocada pel COVID. L’ajuda amb prou feines era d’uns 140 dòlars USD al canvi, i tot i així va ser el més buscat a Google pels xilens. El passi de mobilitat és una altra iniciativa governamental en relació amb el COVID, buscant afavorir la reactivació econòmica. Per cert, també a Xile, apareix Jeffrey Dahmer (l’assassí serial), al lloc 7 de cerques. Com veus, hi ha similituds. No hi ha cap dubte que vivim a una aldea global interconnectada. Però també cada país viu al seu propi microclima mediàtic. Si em preguntes, el futbol és el gran nexe en comú. Així com el COVID i la guerra a Ucraïna. Tot plegat, clarament són temes molt mediatitzats. I després hi ha els esports i les estrelles esportives i artístiques locals. Així com ajuts locals dels governs, i eleccions nacionals. Si arribes a consultar el ranking complet a la descripció de l’episodi, deixa’m la teva opinió sobre el que més t’ha sorprés. Font: https://trends.google.com/trends/yis/2022/GLOBAL/ Música: Audionautix.com Programari: LibreOffice Calc, Gimp, Audacity, Kdenlive, Canva Veu: Azure Speech Studio Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon: https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients: https://t.me/datofils També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube: https://youtube.com/@datofils O a Facebook: https://www.facebook.com/datofils

Les dades que ara comentarem provenen del Banc Mundial, de l’any 2019, per tant abans del COVID. Els he trobat graficats per Latinometrics, un portal que es dedica a publicar i divulgar interessants dades sobre la regió. Parlarem del nombre de persones que van arribar a cadascun dels països de Llatinoamèrica i el Carib, ja sigui per aire, mar o terra, per feina o turisme. Els anomenarem “visitants”. I parlem d’un total de 41 països. En total, hi ha hagut uns 200 milions de visitants el 2019. I Mèxic és el principal destí atraient el 48% d’aquests visitants, és a dir, 97 milions. El segueixen: la República Dominicana, l’Argentina i les Bahames amb un 4% cadascun. Uns 7 milions de visitants a cadascun d’aquests països. Després, al voltant del 3% hi són: Brasil, Xile i Perú, amb uns 5 milions de visitants per país. I amb un 2% dels visitants (uns 4 milions) hi són: Puerto Rico, Colòmbia, Paraguai, Cuba i Jamaica. Al final del rànquing hi ha els països més petits, molts dels quals són illes de parla anglesa, francesa o holandesa. Els 3 darrers països del rànquing amb més d’un milió d’habitants són de més a menys: Nicaragua amb un milió i mig de visitants, Bolívia amb un milió 200 mil visitants, i Veneçuela amb 800 mil visitants. Tingues en compte que molts d’aquests visitants poden ser del país veí o de la mateixa regió. Serà interessant en un episodi futur analitzar l’origen d’aquests visitants. Com de costum, a la descripció de l’episodi et deixo l’enllaç a la font i un gràfic amb aquestes i més dades. Font 1: https://www.reddit.com/r/dataisbeautiful/comments/ztrbdj/oc_mexico_welcomes_nearly_half_of_all/ Font 2: https://data.worldbank.org/indicator/ST.INT.ARVL?end=2019&locations=ZJ-MX&start=1995 Música: Audionautix.com Software: Gimp, Audacity, Kdenlive, Canva Veu: Azure Speech Studio Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon: https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients: https://t.me/datofils També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube: https://youtube.com/@datofils O a Facebook: https://www.facebook.com/datofils

El nombre total de països al món és de 196. Encara que aquesta xifra varia segons les institucions que ho comptabilitzin, perquè hi ha micropaïsos que solen ser illes al Pacífic o al Carib, i l’estat de país dels quals és molt especial. Avui vull parlar de quants països hi ha per continent, i quants tenen menys d’un milió d’habitants. Hi ha 3 continents que tenen més de 40 països: Àfrica 55, Europa 50 i Àsia 46. Tot i que la proporció de països petits és més gran a Europa, exactament un de cada 5 tenen menys d’un milió d’habitants, mentre que a Àsia i Àfrica són un de cada 10. Per parlar d’Amèrica, consideraré aquest territori com a 2 continents: Amèrica del Nord i Amèrica del Sud. Encara que sobre aquest assumpte hi ha qui introdueix una tercera regió anomenada Centreamèrica. Encara que geogràficament parlant es considera un únic continent. A Amèrica del Nord hi ha 24 països i a Sud-amèrica 15 països. Possiblement sempre vas pensar que a Sud-amèrica hi ha més països que a Amèrica del Nord. Però ja veus que no és així. Això és perquè els països de la mal anomenada “Centreamèrica” es reparteixen entre tots dos, i en particular molts del Carib són catalogats com a nord-americans. El que queda més al Sud que encara és considerat nord-americà és Panamà. Perquè ho vegis més clar, la llista de països llatinoamericans al nord del continent és: Costa Rica, Cuba, República Dominicana, El Salvador, Guatemala, Hondures, Jamaica, Nicaragua, Panamà i Puerto Rico. Com sigui, tant al nord com al sud, aproximadament un de cada 3 països americans és de menys d’un milió d’habitants (4 de 15 al Sud i 10 de 24 al Nord). Aquesta proporció és molt més gran que a Euràsia i Àfrica. L’altre continent és Oceania, on la proporció encara és més notable: només 3 de 6 països tenen més d’un milió d’habitants. Aquests són, com ja has d’imaginar: Austràlia amb 26 milions, Papúa Nova Guinea amb 10 milions, i Nova Zelanda amb 5 milions. Àfrica : 5 / 55Àsia: 4 / 46Europa: 10/50Amèrica del Nord: 10 / 24Sud-amèrica: 4 / 15Oceania: 3/6 Geo-políticament parlant, el cas de Nova Guinea és curiós: és la segona illa més gran del planeta, després de Groenlàndia. La seva extensió és gairebé quatre vegades la de Regne Unit. I políticament està dividida literalment per la meitat. La meitat esquerra pertany a Indonèsia (Àsia) i la meitat dreta és un territori anteriorment administrat per 60 anys per Austràlia, fins que el 1975 va passar a ser un país “independent” en forma de monarquia parlamentària sota el regnat d’Isabel II, com a part de la Mancomunitat de Nacions o Commonwealth. Espero que aquest episodi t’hagi ajudat a redibuixar d’una altra manera el mapa geopolític, sempre canviant i sobretot amb molts matisos i ambigüitats. Font 1: https://worldpopulationreview.com/countries Font 2: https://es.wikipedia.org/wiki/Pap%C3%BAa_Nueva_Guinea Música: Audionautix.com Programari: Rstudio, Gimp, Audacity, Kdenlive, Canva Veu: Azure Speech Studio Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon: https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients: https://t.me/datofils També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube: https://youtube.com/@datofils O a Facebook: https://www.facebook.com/datofils

Les dades següents les he extret de la base de dades d’accés públic de la UNESCO. T’he deixat l’enllaç a la descripció. Abans d’entrar a veure aquest rànquing cal aclarir alguns detalls sobre la metodologia que he fet servir. Per començar, les dades de cada país són de diferents anys, al rang 2018-2022. A més, com he vist que hi pot haver variacions del 5 al 10% d’un any per al següent, el que he fet ha estat treballar amb la mitjana de les dues darreres dades de cada país. D’aquesta manera surt un valor més estable i més comparable. Finalment, he analitzat només l’escolaritat que anomenem “primària”, o “elemental” a països anglosaxons, és a dir, la que va dels 5 als 11 o 12 anys. Per cert, per analitzar la ràtio de professors per alumnes és més comú en la literatura pedagògica fer servir la mètrica de “equis alumnes per cada mestre”. L’ideal és que per cada mestre hi hagi menys alumnes assignats. Tot i això, he preferit treballar amb la mètrica inversa: “x mestres per cada X alumnes”. Perquè així “més sigui millor”. És a dir, més mestres per alumne és una mica millor. I així els països més amunt en aquesta mètrica tenen un sistema educatiu més robust. És clar, òbviament hi ha altres elements, però almenys en aquest assumpte “més és millor”. Et llegeixo el top 20 de major a menor, i després ho comentem: Kuwait, Grècia, Noruega, Cuba, Polònia, Hongria, Suïssa, Dinamarca, Geòrgia, Àustria, Bèlgica, Costa Rica, Estònia, Itàlia, Uruguai, Letònia, Països Baixos, Oman, Xipre, Dominica, Bulgària. No t’ha sorprès que Kuwait estigués a dalt de tot? Ni més ni menys que 123 mestres per cada mil estudiants. O el que és el mateix: 8 alumnes per mestre! El darrer país del top és Bulgària amb 85 mestres per cada mil estudiants, és a dir, gairebé un 50% menys. L’altra sorpresa és Cuba, que és a la quarta posició mundial !! amb 114 mestres per cada mil estudiants. Sabent això, ara entenc com és possible que Mèxic contractés metges cubans per treballar en territoris amb pocs metges mexicans “a mà”. Mèxic apareix a la posició 97, just a la meitat del rànquing, amb només 41 mestres per cada mil estudiants de primària… això és gairebé la tercera part que a Cuba. Uruguai també està en un lloc molt honrós 15 del rànquing mundial, amb 87 mestres per cada mil estudiants. Fora d’aquest top, trobem Espanya no tan avall, al lloc 30, amb 78 mestres de primària per cada mil estudiants. I l’excessivament elogiada en temes educatius Finlàndia, és més avall amb 75 mestres. I els Estats Units d’Amèrica apareix una mica més avall, al lloc 43 amb 69 mestres. El més trist com sempre és que sota el rànquing mundial majoritàriament trobem països africans. Els 5 darrers són de major a menor: Txad, Tanzània, Angola, Moçambic, i República Centre Africana, amb entre 11 i 18 mestres per cada mil alumnes, és a dir, més de 55 alumnes per cada mestre. I dic trist perquè entre l’últim i Kuwait hi ha deu vegades menys mestres de diferència, i sempre són països africans els que queden a la part inferior dels rànquings de desenvolupament. Tunísia és l’excepció en aquest cas. Està a la posició 55, per sobre de Xile, França i Regne Unit. Espero que aquest episodi t’hagi agradat més. Amb diferència és el que més temps m’ha portat a preparar-ho. He hagut de recollir i processar dades de dues taules de la UNESCO. Probablement farè un segon episodi analitzant aquestes mateixes dades per continent. Font: http://data.uis.unesco.org Música: Audionautix.com Programari: LibreOffice Calc, Gimp, Audacity, Kdenlive, Canva Veu: Azure Speech Studio Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon: https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients: https://t.me/datofils També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube: https://youtube.com/@datofils O a Facebook: https://www.facebook.com/datofils

Els números següents els he extret d’un article de la Viquipèdia de l’any 2020, del qual et deixo l’enllaç a la descripció de l’episodi. La font de dades és el Fons Monetari Internacional i el ThinkTank Heritage. L’interessant d’aquest rànquing és la mètrica usada per comparar els diferents països: el percentatge que representa la suma total d’impostos recaptats respecte del total del Producte Intern Brut (PIB). La primera xifra no necessita gaire explicació: és la suma de tots els impostos recaptats a les empreses o ciutadans, i fins i tot estrangers. El producte intern brut (PIB) és una magnitud macroeconòmica, que expressa el valor monetari de la producció de béns i serveis de demanda final d’un país o regió durant un període determinat, normalment d’un any. Per a aquest rànquing s’ha calculat quin percentatge és la quantitat d’impostos recaptats sobre la base del producte intern brut. D’aquesta manera, tenim una idea del nivell de fiscalitat. És a dir, de quant recapta el govern en funció del que es produeix o comercia al seu territori. Se suposa que un país el govern del qual es finança amb més proporció d’impostos, tindrà la possibilitat de proporcionar millor servei als seus ciutadans i empreses residents. Se suposa. Anem amb els números. El més sorprenent és que entre els 30 primers països tots són europeus, a excepció de Cuba. França i Dinamarca estàn en primer lloc amb un 46% de fiscalitat! Els darrers països de la llista tenen una fiscalitat per sota del 34% i són: Espanya, Regne Unit, Moldàvia, Estònia i Eslovàquia. El cas de Cuba és estrany. És a la posició 8, amb un 40% de fiscalitat. Sincerament, no tinc prou elements per entendre per què és l’únic país no europeu en aquest rànquing. Deixa’m la teva opinió en els comentaris si tens alguna dada rellevant sobre això. Si calculem la mitjana de fiscalitat per continent, així queda el rànquing: Europa un 34%, Nord-Amèrica un 23%, Amèrica del Sud i Oceania un 22%, Àfrica un 17% i Àsia un 15%. Europa: 34% Nord-Amèrica: 23% Sud-amèrica: 22% Oceania: 22% Àfrica: 17% Àsia: 15% Tot i que darrere d’aquestes mitjanes hi ha moltes diferències entre països de cada bloc. Per exemple, a Nord-Amèrica, els EUA tenen un 27% de fiscalitat, mentre que Mèxic en té un 16%… gairebé la meitat. No és fàcil entrar a entendre aquestes xifres ni la seva suposada repercussió. Com s’ha dit abans, sembla que a més fiscalitat els estats poden proporcionar i garantir millors serveis públics, i fins i tot tenen més eines per promoure la innovació a les empreses i la millora d’infraestructures. Però, com sabem els que hem viscut a Europa, no sempre és així. Font: https://en.m.wikipedia.org/wiki/List_of_sovereign_states_by_tax_revenue_to_GDP_ratio Música: Audionautix.com Programari: LibreOffice Calc, Gimp, Audacity, Kdenlive, Canva Veu: Azure Speech Studio Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon: https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients: https://t.me/datofils També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube: https://youtube.com/@datofils O a Facebook: https://www.facebook.com/datofils

Al novembre de 2022, es van visitar un total de 16 milions de milions, és a dir 16 bilions, de pàgines de la Vikipèdia i altres portals wiki de la Fundació Wikimedia. A la descripció de l’episodi et deixo dues gràfiques amb les dades per països. Però deixa’m recitar els més destacats. Pel que fa al rànquing mundial, des del Vaticà llegeixen de mitjana 107 pàgines per habitant al mes. La Ciutat del Vaticà és un país d’uns 500 ciutadans censats, encara que possiblement tinguin d’altres residents. En segon lloc, hi ha Finlàndia, un país de 5 milions d’habitants, on llegeixen de mitjana 18 pàgines de la Vikipèdia al mes per habitant. Això és 20 vegades menys que al Vaticà! Al top 20 hi ha els següents països de major a menor: Hong-Kong, Singapur, Estònia, Irlanda, Islàndia, Regne Unit, Suècia, Holanda, Luxemburg, Mònaco, Suïssa, Israel, Àustria, Canadà, Noruega, Alemanya, República Txeca i Estats Units d’Amèrica. Tots ells llegeixen entre 10 i 17 pàgines al mes per habitant. Hem de baixar fins a la posició 42, per trobar el primer país de parla hispana: Andorra, on llegeixen 7 pàgines de mitjana al mes per habitant. Andorra és un petit país de 80 mil habitants als Pirineus, entre Espanya i França. Tot i que el seu idioma oficial és el català, tots els habitants parlen i llegeixen diàriament l’espanyol. Molt a prop d’Andorra al rànquing, trobem Espanya amb una mitjana de 6.8 pàgines per habitant. I la resta de països cauen ja gairebé a la meitat. A Uruguai llegeixen 4.5 pàgines i a Xile 3.8 pàgines. D’aquí cap avall segueixen: Argentina, Puerto Rico, Panamà, Costa Rica, República Dominicana, Perú, Colòmbia, Equador, Mèxic, Veneçuela, Bolívia, Paraguai, El Salvador, Guatemala, Nicaragua, Hondures i Cuba. 7,1 p/h - Andorra (0.1 Mill.habit.) 6,8 p/h - Spain (47.6 Mill.habit.) 4,5 p/h - Uruguai (3.4 Mill.habit.) 3,8 p/h - Xile (19.6 Mill.habit.) 3,0 p/h - Argentina (45.5 Mill.habit.) 3,0 p/h - Puerto Rico (3.3 Mill.habit.) 2,5 p/h - Panama (4.4 Mil.habit.) 2,2 p/h - Costa Rica (5.2 Mill.habit.) 2,0 p/h - República Dominicana (11.2 Mill.habit.) 1,9 p/h - Perú (34 Mil.habit.) 1,9 p/h - Colòmbia (51.9 Mill.habit.) 1,7 p/h - Equador (18 Mill.habit.) 1,7 p/h - Mexico (127.5 Mill.habit.) 1,6 p/h - Veneçuela (28.3 Mill.habit.) 1,4 p/h - Bolívia (12.2 Mill.habit.) 1,1 p/h - Paraguai (6.8 Mill.habit.) 0,9 p/h - El Salvador (6.3 Mill.habit.) 0,7 p/h - Guatemala (17.8 Mill.habit.) 0,6 p/h - Nicaragua (6.9 Mill.habit.) 0,6 p/h - Hondures (10.4 Mill.habit.) 0,4 p/h - Cuba (11.2 Mill.habit.) Aquestes xifres de trànsit són de Novembre de 2022 i els he extret de la mateixa Fundació Wikimedia, i inclou el trànsit als seus diferents portals de contingut: Vikipèdia, Wikcionario, Wikilibros, Wikinoticias i Wikiviajes. Per mi, la dada més sorprenent és que a gairebé tots els nostres països es llegeix de mitjana almenys una pàgina al mes per habitant a la Vikipèdia. M’esperava molt menys. L’altra dada curiosa és que hi ha molta diferència entre països. I això seria molt més difícil explicar. Font 1: https://stats.wikimedia.org/#/all-projects/reading/page-views-by-country/normal|table|last-month|(access)~desktopmobile-appmobile-web|monthly Font 2: https://worldpopulationreview.com/countries Música: Audionautix.com Programari: LibreOffice Calc, Gimp, Audacity, Kdenlive, Canva Veu: Azure Speech Studio Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon: https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients: https://t.me/datofils També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube: https://youtube.com/@datofils O a Facebook: https://www.facebook.com/datofils

Segons dades del departament de comerç internacional de les Nacions Unides, Mèxic augmenta la seva exportació de cervesa, des dels anys 90’s, i cada cop més. Passant a ser actualment el major exportador mundial de cervesa, per un valor de 5 mil milions de dòlars USD. En segon i tercer lloc segueixen Holanda i Bèlgica, amb 2 mil milions. I en quart lloc Alemanya, amb 1400 milions. Així, Mèxic exporta gairebé el mateix que aquests 3 països junts. Això podria semblar una bona notícia per a Mèxic. Tot i això, aquest 2022 justament va ser polèmica la situació d’escassetat d’aigua per sequera. Fins al punt que el president mexicà va demanar a les cerveseres limitar i optimitzar la seva producció i aprofitament de l’aigua. I és que produir un litre de cervesa consumeix entre dos i quatre litres d’aigua potable. El 2010 l’empresa holandesa Heineken va comprar per 7 mil milions de dòlars USD la cervesera Cuahtemoc-Moctezuma, del grup FEMSA (la companyia de begudes més gran a llatinoamèrica). El 2013, la companyia belga AB InBev compra per 20 mil milions de dòlars USD la cervesera Model (productora de la popular Corona). El 2018 l’empresa Heineken va obrir una nova fàbrica a Chihuahua que va començar a crear una crisi de l’aigua per als agricultors. Aquesta sola planta consumeix més de 2.000 milions de litres l’any. Aquest assumpte va aixecar tensions entre el govern federal i l’estatal, que és qui finalment atorga les concessions d’extracció d’aigua. Ja hi ha qui diu que les properes guerres del futur seran per aigua potable. No sé si això arribarà, el que sí que sé és que hi ha gent sense escrúpols que només pensa en el seu propi lucre. Font 1: https://www.reddit.com/r/dataisbeautiful/comments/zrw8bb/oc_mexico_now_leads_the_og_european_beer/ Font 2: https://sinlineamx.com/la-industria-cervecera-y-el-problema-de-agua-en-mexico/ Música: Audionautix.com Programari: LibreOffice Calc, Gimp, Audacity, Kdenlive, Canva Veu: Azure Speech Studio Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon: https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients: https://t.me/datofils També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube: https://youtube.com/@datofils O a Facebook: https://www.facebook.com/datofils

SocialBlade.com és un lloc web espectacular, amb dades precises de subscriptors i visualitzacions dels canals de Youtube. Una font de dades que estaré consultant més sovint. En aquesta ocasió, m’ha cridat l’atenció que al rànquing dels canals amb més visualitzacions, apareix en un orgullós lloc número 13, el canal “El Reino Infantil”. Que és un programa musical per a nens que encadena cançons que expliquen una història, durant 40 minuts normalment. La música s’acompanya amb una animació típica de sèrie infantil animada de TV. Quin èxit amb aquesta gent. Tenen més de 50 milions de subscriptors, i acumulen un total de 50 mil milions de visualitzacions. No és casualitat que el segon canal de youtube en espanyol al rànquing, sigui de la mateixa productora argentina, encara que a la posició 62. Es diu “La granja de Zenón”, amb 33 milions de subscriptors i 24 mil milions de visualitzacions. Només perquè et facis una millor idea. El canal oficial Shakira-VEVO està a la posició 65, amb gairebé la meitat de subscriptors. Per acabar, deixa’m compartir-te que fa uns 15 anys, quan Youtube venia arrencant vaig crear un portal web seleccionant vídeos infantils de Youtube. Ara m’adono que hauria d’haver confiat més en aquesta idea… és una autèntica mina d’or! Aquesta gent ho ha portat al següent nivell, produint continguts de gran qualitat. Et recomano que facis una visita al canal, et deixo l’enllaç a la descripció de l’episodi: https://www.youtube.com/@ElReinoInfantil/ Font 1: https://socialblade.com/youtube/top/100/mostviewed Font 2: https://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Canales_de_YouTube_m%C3%A1s_vistos Font 3: https://socialblade.com/youtube/c/elreinoinfantil Música: Audionautix.com Programari: LibreOffice Calc, Audacity, Kdenlive, Gimp, Canva Veu: Azure Speech Studio Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon: https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients: https://t.me/datofils També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube: https://youtube.com/@datofils O a Facebook: https://www.facebook.com/datofils

Segons una enquesta realitzada per Statista a Espanya el 2018, els nens espanyols de 8 i 9 anys passen unes 4 hores al dia davant d’una pantalla, ja sigui el mòbil, l’ordinador o el televisor. I els infants de 12 i 13 anys unes 7 hores al dia. Segons un informe del 2019 de l’Institut Nacional d’Estadística espanyol, dos de cada tres nens entre 10 i 15 anys tenen un mòbil. De fet als 14 anys 9 de cada 10 ja en tenen. Et deixo en la descripció l’enllaç a un informe en anglès de l’OCDE de 2019 analitzant diversos estudis recents de la relació dels nens amb les tecnologies de la informació i el seu impacte tant al benestar personal com a l’exercici escolar. Molt resumidament hi ha uns quants fets confirmats en aquests estudis. Per exemple, hi ha una relació inversa entre més hores davant una pantalla i la percepció de benestar del nen. Com més hores, menys benestar. Curiós, no? El mateix passa amb l’ús d’internet durant el cap de setmana. Amb dades de més de 30 països es confirma que els nens amb un ús més intens d’internet són individus menys satisfets amb la vida. No t’espantis, només lleugerament, però de manera clara. De fet, segons el mateix informe, entre un 40 i un 80% dels nens (segons el país) se senten MALAMENT si no es connecten a internet. És a dir, sí que hi ha una mica d’addicció en una part de la població. Anem amb les coses bones sobre aquest tema. Per començar, dir que està demostrat que els nens que consumeixen material audiovisual lúdic o juguen amb videojocs acompanyats d’adults tenen un millor rendiment en les tasques escolars. És a dir, l’ús d’internet i el lleure digital no és dolent per si mateix. Altres estudis posen de manifest els avantatges de fer-ho servir fins i tot a les aules. Però és molt important l’acompanyament i la guia dels adults perquè no es creïn addiccions i es pugui controlar l’ús i l’aprofitament d’aquestes hores. Vull acabar suggerint algunes activitats interessants a realitzar amb nens, per allunyar-los de les pantalles: Descobrir la natura. Sortir fora de casa, a un parc o muntanya, consultant prèviament guies d’aus o fauna. O bé dins de casa es pot explorar l’inacabable món de les plantes i el cultiu. Fins i tot fent ús de l’observació amb microscopi. Manualitats. És un clàssic: pintura i dibuix, argila o plastilina, papiroflèxia, talla i pega amb paper o cartró, construccions tipus lego, cosir, etc. Llegir. Aquí la clau és encertar amb la temàtica de les lectures proposades al nano en qüestió. Si busques a les llibreries hi ha un ventall de literatura molt apta per a nens de totes les edats, des de continguts que es fan ressò de les sèries de TV o el cinema fins a material relacionat amb els youtubers. Activitats grupals. Per treballar el desenvolupament social i emocional, si és possible, amb la participació d’un adult. Des de jocs de taula, a teatre casolà, música, cuina, etc. Font 1: https://azsalud.com/psicologia/actividades-ninos-entretenidas-sin-pantallas Font 2: https://ine.es/prensa/tich_2019.pdf Font 3: https://www.oecd.org/education/ceri/Booklet-21st-century-children.pdf Música: Audionautix.com Programari: LibreOffice Calc, Audacity, Kdenlive, Gimp, Canva Veu: Azure Speech Studio Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon: https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients: https://t.me/datofils També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube: https://youtube.com/@datofils O a Facebook: https://www.facebook.com/datofils

La “taxa de desocupació o d’atur” és una mètrica econòmica que solen usar tots els països, per la seva rellevància pel que fa a l’estat de salut del seu entramat productiu i l’impacte al benestar social de les famílies. Tot i això, està lluny de ser un concepte senzill, i la nova realitat laboral està dificultant saber qui té una “ocupació” i qui no. N’hi ha que busquen feina però no apareixen registrats en cap organisme administratiu. N’hi ha que no ho busquen però acceptarien una feina si els ho ofereixen. N’hi ha que estan contractats per unes quantes hores o dies a la setmana. I la casuística no deixa de complicar-se més i més. Una opció més honesta amb la realitat és la que es comença a fer servir en anàlisis internacionals comparatives, com les que realitza el Banc Mundial, i que es basa a fer servir aquesta altra mètrica: la “taxa de participació en la força laboral”. La força laboral és la quantitat de persones en edat de treballar (normalment dels 16 als 64 anys) sense cap impediment greu com una malaltia crònica hospitalària o una condició física o mental deshabilitant. Ja sigui que busquin feina o no. Són persones que podrien estar treballant i que no estan rebent cap pensió de jubilació o discapacitat. I la “taxa de participació” és la quantitat de persones d’aquesta força laboral que estan actives laboralment, ja siguin contractades o buscant feina, és a dir, a les llistes de desocupats dels organismes públics. Quan es contempla així la situació laboral d’un país, els números surten molt voltejats a com normalment els divulguen els governs. Et mostraré només dos exemples. A Espanya, el 2019 la taxa d’atur es diu que era del 14%, però la taxa de participació en la força laboral aquell any era del 74%, és a dir que un 26% de les persones que podien treballar no ho feien. Això és gairebé el DOBLE que el que diu la clàssica “taxa de desocupació”. La qual cosa és convenient per als governs en torn. A Mèxic, el 2019 la taxa de desocupació oficial era del 3%, mentre que la seva taxa de participació a la força laboral era tan sols del 65%, és a dir, que el 35% dels mexicans que podien treballar no ho feien. Això és 10 vegades més milions de desocupats que la xifra oficial! En la descripció d’aquest episodi us deixo l’enllaç a la web del Banc Mundial, on es mostra la taxa de participació en la força laboral de tots els països. De tota manera, és un tema espinós. Perquè hi ha preguntes de difícil resposta: una persona que viu BÉ amb els ingressos generats per la seva parella, i que NO agafaria una feina si li ofereixen, s’ha de considerar un aturat? Tu què creus? Deixa’m algun comentari amb la teva opinió. Font: https://datos.bancomundial.org/indicator/SL.TLF.ACTI.ZS?view=map Música: Audionautix.com Programari: LibreOffice Calc, Audacity, Kdenlive, Gimp, Canva Veu: Azure Speech Studio Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon: https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients: https://t.me/datofils També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube: https://youtube.com/@datofils O a Facebook: https://www.facebook.com/datofils

Vegem 5 punts rellevants del darrer informe de Megaphone sobre l’evolució del trànsit i la publicitat al sector del #pòdcast aquest 2022. Encara que les dades són de Spotify, ens donen una mostra molt representativa del panorama al sector. L’audiència es dispara al sud d’Europa. Països com França, Espanya i Itàlia han augmentat al voltant d’un 300% el nombre de baixades d’episodis. Això és brutal: 3 cops més en un any. Esperem que alguns d’aquests nous oients caiguin a les urpes d’aquest humil pòdcast. Es fa més gran el ventall d’edats interessades a escoltar el pòdcast. Hi ha hagut un augment aproximat del 50% del nombre d’oients únics tant a la franja 13 a 17 anys, com a la franja de majors de 55 anys. Això significa un augment de prestigi del pòdcast com a canal mediàtic, i obre les portes a diversificar molt més l’oferta actual de continguts, per atendre aquests nous oients. Augment de l’interès per pòdcasts relacionats amb la salut física i mental. Tot i que les categories de pòdcasts més populars segueixen sent Societat i Cultura, i Notícies, les categories que han gairebé doblat oients són les relacionades amb Salut i benestar, religió i espiritualitat, i música. Es diversifiquen les maneres d’escoltar els pòdcasts. Tot i que el 90% l’escoltem des del mòbil, ha augmentat un 130% l’escolta des del cotxe i un 80% des d’altaveus i televisors intel·ligents. Es multiplica per 12 el nombre d’anunciants relacionats amb el B2B, és a dir, d’empreses oferint serveis per a empreses. I es tripliquen els anunciants de Viatges i Oci, i els de productes farmacèutics. I és que la mitjana global de conversió de la publicitat a pòdcasts és d’un sorprenent 1.28% Aquestes dades són esperançadores per als que confiem i invertim esforç en fer servir el pòdcast per aportar informació valuosa al públic. És paradoxal que a l’era de la imatge 4k i 120Hz, el format àudio creixi en popularitat de forma tan intensa. Esperem que no sigui una moda i que aprofitem aquesta pujada per professionalitzar i madurar aquesta indústria. Avui et demanaré que si t’agraden els continguts d’aquest pòdcast, el comparteixis a les xarxes. Gràcies per endavant. Font: https://megaphone.spotify.com/learn/2022-podcast-trends-report Música: Audionautix.com Programari: LibreOffice Calc, Audacity, Kdenlive, Gimp, Canva Veu: Azure Speech Studio Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon: https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients: https://t.me/datofils També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube: https://youtube.com/@datofils O a Facebook: https://www.facebook.com/datofils

Els estafadors que operen en línia utilitzen una varietat de canals per adreçar-se a les persones amb estafes d’enginyeria social, per tal d’enganyar-los. Es fan passar per empreses o organitzacions legítimes, i fins i tot parents teus, per aconseguir que els lliuris informació personal valuosa. T’explicaré 8 tipus d’estafa molt habituals a dia d’avui, perquè estiguis millor previngut: Robatori d’identitat. El delinqüent sol·licita informació personal a la seva víctima, ja sigui una fotografia del seu carnet, número de telèfon o altres dades. Amb això pot suplantar la nostra identitat financera i canviar contrasenyes a la nostra banca digital. Falses emergències familiars. Si et roben el mòbil, el delinqüent el pot fer servir per enviar missatges de WhatsApp als teus familiars i els sol·licita diners per solucionar un fals accident, per exemple. Phishing i Smishing. Es tracta d’un correu electrònic o missatge SMS que suplanta la imatge d’una empresa per obtenir les claus dels comptes bancaris d’un usuari o els números de les targetes. Aquests correus solen suplantar conegudes botigues de comerç electrònic, entitats financeres, proveïdors de serveis, etc. Cal anar amb molt de compte, perquè són gairebé INDISTINGUIBLES dels autèntics. Jo no confio de res que vingui per SMS. Ofertes fraudulentes. Un venedor fals ofereix un producte a un preu sorprenentment baix o promet beneficis, com ara regals o enviament gratuït. Però un cop processat el pagament, el producte mai no és lliurat. Recollida de targeta. Passa quan l’estafador es fa passar per un suposat col·laborador d’un banc i es comunica amb una persona que acaba de rebre la targeta per sol·licitar que la torni, a través d’un fals missatger que la recollirà a casa seva. Estafa de les vacances. El delinqüent envia un correu electrònic des del compte d’una persona i s’hi fa passar. Indica als amics i familiars que li han robat mentre estava de vacances i demana ajuda mitjançant una transferència de diners. Cerca de feina. Consisteix en una oferta falsa de treball en línia que promet un salari alt per una feina que requereix molt poca experiència. Al postulant se li sol·licita informació personal com a part del procés de contractació o que pagui per avançat la capacitació, els materials o algun curs relacionat amb la feina a realitzar. Vishing. Els estafadors intentaran comunicar-se amb la víctima per telèfon i es faran passar com a col·laboradors del banc. Durant la trucada, us demanaran informació sensible. Cal tenir en compte que el banc sí que es pot comunicar amb tu per validar les teves transaccions o oferir-te productes, però mai et demanaran dades sensibles com les contrasenyes. Per acabar aquest episodi, et donaré 10 recomanacions preventives: No comparteixis dades personals amb estranys.No deixis que algun repartidor a domicili escanegi la teva credencial.No desis les dades de la teva targeta al mòbil, ni en missatges!Si pots, activa l’accés a les aplicacions mitjançant empremta.Analitza bé les adreces web que t’enviïn per correu o missatge.Esborra els missatges de xat on vas escriure contrasenyes.No facilitis claus de cap mena per telèfon.Investiga la legitimitat d’un comerciant abans de comprar.Desconfia dels SMS suposadament bancaris o amb ofertes.Rebutja suposades trucades del teu banc, sigues tu qui els truquis. Font: https://www.esan.edu.pe/conexion-esan/ciberseguridad-cuales-son-los-robos-y-las-estafas-mas-comunes-en-el-mundo-digital Música: Audionautix.com Programari: LibreOffice Calc, Audacity, Kdenlive, Gimp, Canva Veu: Azure Speech Studio Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon: https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients: https://t.me/datofils També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube: https://youtube.com/@datofils O a Facebook: https://www.facebook.com/datofils

Al canvi de segle hi va haver una onada espectacular d’immigració llatinoamericana a Europa, especialment a Espanya, on el 44% dels seus immigrants són llatinoamericans. Només una dada: els equatorians vivint a Espanya van passar de 4 mil a gairebé mig milió del 1998 al 2004, és a dir, 120 vegades més en 5 anys. Els colombians també van tenir una escalada així, encara que no tan pronunciada: el seu augment va ser de 20 vegades més, en el mateix període. Atenció: si mires les gràfiques que he posat a la descripció de l’episodi amb els residents a Espanya nascuts a Colòmbia i a l’Equador, veuràs que el 2020 se surt gairebé de l’escala. Això és perquè qui va elaborar la gràfica va incloure per a aquell any no només els residents amb nacionalitat colombiana, sinó també els residents nascuts a colòmbia ja nacionalitzats com a espanyols. Aquests són aproximadament el 60%. Per acabar, vull repassar el rànquing de països de procedència de llatinoamèrica residint a Europa, amb dades del 2020, extretes de la wikipedia. Tens els enllaços a la descripció. De major a menor: Colòmbia amb 650 mil, Equador amb 500 mil, Brasil amb 500 mil, Veneçuela amb 480 mil, Perú amb 390 mil, Argentina amb 360 mil, República Dominicana amb 240 mil, Cuba amb 210 mil, Bolívia amb 200 mil , Xile amb 100 mil i Mèxic amb 100 mil. Els altres països llatinoamericans ja estan molt per sota. Aquestes xifres inclouen els ja nacionalitzats com a europeus. Potser la dada que més crida l’atenció és que Mèxic és el país de la llista amb menys residents a Europa, i és el país hispanoparlant més poblat, amb 130 milions d’habitants. L’Equador és a l’extrem contrari: ja que té una població de només 18 milions, i té mig milió de paisans a Europa. Això de Mèxic s’entén molt fàcilment: la majoria de mexicans emigren abans al país veí del nord, que queda molt més a prop, almenys geogràficament. Font 1: https://en.wikipedia.org/wiki/Migration_from_Latin_America_to_Europe Font 2: https://en.wikipedia.org/wiki/Colombians_in_Spain Font 3: https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_countries_in_the_Americas_by_population Música: Audionautix.com Programari: LibreOffice Calc, Audacity, Kdenlive, Gimp, Canva Veu: Azure Speech Studio Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon: https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients: https://t.me/datofils També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube: https://youtube.com/@datofils O a Facebook: https://www.facebook.com/datofils

Dit amb xifres, el 1950 l’esperança mitjana de vida era de 47 anys. Mentre que el 2020 l’esperança de vida estava a 73 anys. És a dir, a 7 dècades (3 generacions) l’augment en la longevitat és de 26 anys! Quant a gèneres, sempre hi ha hagut una longevitat més gran entre les dones i curiosament la diferència ha anat augmentant proporcionalment en aquest període de 70 anys. Abans era de 3 anys i ara són quasi 5 anys de diferència. Els homes viuen de mitjana gairebé 71 anys i les dones 75.5 anys. Vegem el top 20 de longevitat per països o regions amb més d’un milió d’habitants. Arrodoniré les xifres per sota. Els 3 més longeus són asiàtics: Hong-Kong i Japó amb 85 anys, i Macau amb 84. La resta van de 82 a 84 anys. De més a menys: Suïssa, Singapur, Itàlia, Espanya, Austràlia, Islàndia, Corea del Sud, Israel, Suècia, França, Canadà, Noruega, Irlanda, Nova Zelanda, Grècia i Holanda. És a dir, 5 a Àsia-Pacífic, 12 a Europa i la conca Mediterrània, 2 a Oceania, i Canadà a Amèrica. A l’altre extrem, tenim els països amb menys esperança de vida. I els 20 països menys longeus són africans. Amb 54 anys hi ha la República Centreafricana, i amb 55 anys hi ha Txad, Lesotho, Nigèria i Sierra Leone. A l’enllaç de la descripció et deixo el rànquing gairebé complet amb 193 països. En quant al ranking a Espanya, amb dades del 2021. Catalunya ocupa el lloc 9 amb 83.3 anys i la Comunitat Valenciana el darrer lloc amb 79 anys i mig. En primer lloc està la Comunitat de Madrid amb 84.6 i Navarra amb 84.3. Font: https://www.worldometers.info/demographics/life-expectancy/ Música: Audionautix.com Programari: LibreOffice Calc, Audacity, Kdenlive, Gimp, Canva Veu: Azure Speech Studio Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon: https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients: https://t.me/datofils També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube: https://youtube.com/@datofils O a Facebook: https://www.facebook.com/datofils

Comencem aclarint que el sufragi universal entès com que pugui votar “qualsevol ciutadà” no existeix al 100% d’aquesta manera tan simple. Per exemple, estareu d’acord que és convenient exigir una edat mínima per poder votar els vostres representants polítics o en referèndums. Però hi ha altres casos on no tothom es posa d’acord i en molts països estan o estaven exclosos del dret a vot els següents col·lectius: les persones amb problemes de salut mental, els residents estrangers, militars i o policies (perquè podrien ser intimidats per votar per obediència). I casos completament inacceptables com les dones, les persones d’ètnies minoritàries, les persones que no saben llegir i escriure o els delinqüents. La majoria dels països han tingut una obertura progressiva del dret a votar per a diferents col·lectius ciutadans. Alguns fins i tot van recular per 20 anys. Altres, com als USA, van deixar votar les dones dècades abans de deixar votar els negres (1965). Altres països van donar el dret a vot a les dones, però no la possibilitat de presentar-se per ser elegides. A Espanya l’absurd va ser al revés: van poder ser elegides com a diputades abans que poguessin votar. A la descripció de l’episodi et deixo uns quants enllaços de la wikipedia donant detalls de com va ser aquest procés a molts països. Aquest any 2022 fa 80 anys que les dones poden votar a la República Dominicana. Tot i que el país americà amb més anys de sufragi universal és Uruguai, des del 1917… és a dir, fa més de 100 anys! A Europa només Noruega (1913), Dinamarca, i Islàndia (1915) es van anticipar. No obstant això, el primer país del món a atorgar el sufragi universal va ser Nova Zelanda, el 1893. A Espanya, malgrat el sufragi universal va ser inclós a la Constitució del 1890, no va ser fins al 1933 (Segona República) que van poder votar les dones per primer cop. Ara fa 89 anys. Font: https://es.wikipedia.org/wiki/Sufragio_universal Música: Audionautix.com Software: LibreOffice Calc, Audacity, Kdenlive, Gimp, Canva Veu: Azure Speech Studio Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon: https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients: https://t.me/datofils També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube: https://youtube.com/@datofils O a Facebook: https://www.facebook.com/datofils

La depressió és una malaltia freqüent a tot el món, ja que s’estima que afecta el 5% dels adults, és a dir, un de cada 20! A escala mundial, aproximadament 400 milions de persones tenen depressió. La depressió és diferent de les variacions habituals de l’estat d’ànim i de les respostes emocionals breus als problemes de la vida quotidiana. Es pot convertir en un problema de salut seriós, especialment quan és recurrent i d’intensitat moderada a greu. Pot causar gran patiment a la persona afectada i alterar-ne les activitats laborals, escolars i familiars. En el pitjor dels casos, pot portar el suïcidi. Cada any se suïciden més de 700 mil persones. Tot i que hi ha tractaments coneguts i eficaços contra els trastorns mentals, més del 75% de les persones afectades als països d’ingressos baixos i mitjans no rep cap tractament. Però és que, fins i tot als països amb ingressos alts, les persones que experimenten depressió sovint no són correctament diagnosticades, mentre que altres que en realitat no pateixen el trastorn són sovint diagnosticades erròniament i tractades amb antidepressius. Espero que aquesta informació et faci més cautelós quan tinguis a prop algú amb problemes d’ànim. És un assumpte delicat i complex, el que podem fer és ser cautelosos i no evitar l’ajuda de professionals. He pres aquesta anàlisi d’un article de premsa de l’Organització Mundial de la Salut, basat en dades del 2015 al 2019. Tens informació més detallada en la descripció d’aquest episodi. Font 1: https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/depression Font 2: https://vizhub.healthdata.org/gbd-results/?params=gbd-api-2019-permalink/d780dffbe8a381b25e1416884959e88b Música: Audionautix.com Software: LibreOffice Calc, Audacity, Kdenlive, Gimp, Canva Veu: Azure Speech Studio Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon: https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients: https://t.me/datofils També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube: https://youtube.com/@datofils O a Facebook: https://www.facebook.com/datofils