131: Com ens vam conèixer

Notes del programa Més d'una vegada ens heu preguntat com es van conèixer la Sílvia i l'Andreu, així que avui dediquem l'episodi a explicar-vos la història completa. Som-hi! Bonus Continuem parlant sobre el viatge a Freiburg i el que hi vam fer, així com del retrobament a l'Escola Oficial d'Idiomes. Transcripció Sílvia: [0:15] Hola, Andreu! Andreu: [0:16] Hola, Sílvia! Hola a tothom! Sílvia: [0:18] A veure, avui porto un tema que ens l'han preguntat quaranta mil vegades i jo crec que l'hem explicat… Andreu: [0:26] D'acord. Sílvia: [0:27] Però crec que és important fer un episodi del pòdcast només parlant d'això, perquè així, si una altra persona ens ho torna a preguntar, podem dir: "Mira't l'episodi mil quatre-centes quaranta-vuit mil del pòdcast i allà trobaràs la resposta". Andreu: [0:43] D'acord, i el tema és…? Sílvia: [0:45] Com ens vam conèixer. Andreu: [0:47] Ah! És veritat, jo crec que… sí, ho hem explicat en més d'una ocasió, però clar, si no hi ha un episodi que es titula "Com ens vam conèixer", malament. D'acord, perfecte. Sí, sí. Sílvia: [1:01] D'acord, llavors, aquesta idea va tornar a sortir durant el Campus, però crec que ens ho pregunta molta gent, així que, si et sembla bé, podem començar. Andreu: [1:12] Fantàstic. Doncs on comencem? O sigui, on comença la història? Sílvia: [1:15] A veure, jo crec que la història comença cadascú a casa seu. Llavors, tu comença la teva història com ho vas viure abans de que ens coneguéssim i jo començo també la meva història com ho vaig viure abans de que ens coneguéssim, i llavors arribem al punt en què ens coneixem. Andreu: [1:29] D'acord. A veure, doncs tot va començar un dia d'octubre de 1992… Sílvia: [1:39] Avancem… avancem una mica. Una mica més endavant. Andreu: [1:41] Una mica més? D'acord. Tres o quatre capítols més endavant? O dos o tres temporades…? Sílvia: [1:46] Clar, això era el 2008. Fa setze anys. Andreu: [1:52] Sí, quan fèiem 4t d'ESO. Sílvia: [1:54] Exacte, sí. Andreu: [1:55] D'acord. Llavors, jo a l'institut estudiava alemany com a primera llengua estrangera i francès com a segona. El meu institut era com una excepció, perquè normalment a tot arreu et fan aprendre anglès, però al meu no era obligatori, podies triar l'alemany, no? I jo, com que havia tingut una mala experiència amb una professora d'anglès a l'escola, doncs vaig triar l'alemany, i em va agradar molt. Llavors, per a l'estiu de després de 4t d'ESO es veu que hi havia unes beques, unes beques del govern, no?, del Departament d'Educació, que eren per anar a practicar l'idioma que tu estaves estudiant. Bé, crec que eren com per a alemany, francès i anglès, només. [Sí.] Per anar a practicar l'idioma a un país on es parla aquella llengua, no?, i fer un curs… fer cursos de llengua allà, i altres activitats. Llavors, jo de fet… vaig demanar aquesta beca i me la van donar, però me la van donar per anar a França, o sigui, per anar a estudiar francès! Sílvia: [2:56] Ah, sí? Això no ho sabia! Andreu: [2:58] Ah, no? Doncs mira! Sí, sí, me la van donar per fer francès, però la persona que em va animar a demanar aquesta beca va ser la meva professora d'alemany, i ella volia que jo anés a Alemanya a practicar l'alemany. I resulta que aquesta persona tenia contactes en el món de l'ensenyament, del Departament d'Ensenyament, i va aconseguir que em canviessin la destinació per anar a Alemanya. Sílvia: [3:25] Que fort! [Sí]. D'acord? [I… sí, sí.] Fins aquí. Ara jo explico la meva versió. [...] Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)