Programa 3x106. Els primers anys d'en Diego Ruiz són una vall de llàgrimes, la vida comença com un clàssic d'"El búnquer": mare malalta, absència de pare, absència de plat calent a taula... Després la cosa millora, resulta que en Diego és un nen despert, que té molt clar que de gran es vol dedicar a ser un intel·lectual repel·lent. El nano es trasllada a Catalunya, atenció a això que direm: aprèn català i es canvia el nom pel de Dídac. Si tinguéssim més nanos com aquest, potser anirien més bé les coses! Això sí, el nostre estimat Dídac també tenia les seves cabòries. Espereu-vos quan es faci director del manicomi de Salt, ja veureu quin merder!