Què és un narrador intrús? Ha canviat aquesta figura al llarg de la història? És molt difícil d'utilitzar?En aquest episodi de «L'arquitectura de la ficció» parlem sobre l'evolució d'aquesta veu narrativa, usada per grans autors com Dickens, Tolstoi o Dostoievski en la seua versió clàssica.La convidada d'aquesta setmana és l'escriptora i comunicadora, Irene Rodrigo.

En què consisteix un bloqueig literari? Quines són les causes més freqüents? Què podem fer quan en patim un?En aquest episodi de l'Arquitectura de la Ficció, parlem sobre la dificultat a l'hora de generar noves idees o tirar endavant l'obra que s'està escrivint.Amb Joanjo Garcia.

Xarrem amb Ferran Torrent sobre la seua trajectòria i aprofitem per a presentar les seues noves publicacions, Gràcies per la propina i Memòries de mi mateix. Amb Xavier Aliaga, periodista i Sandra Capsir, presentadora del pòdcast L'arquitectura de la ficció. Organitzen: Bromera i ACPV. Col·laboren: Fan Set i Octubre Centre de Cultura Contemporània.

Qui diu que fer pastissos no és perillós? Aquell dissabte, mentre compràvem al mercat, vam veure una cosa que ens va deixar de pedra. I és que allà, entre les parades, s'amagava un secret... monstruós!Un audioconte de Bromera. Locució: Nelo Gómez i Victoria Mínguez. Disseny i realització de so: NG Mèdia.

Com es comença a escriure un llibre? A partir d'una idea? S'ha de fer una feina preliminar? Quina?En aquest episodi de l'Arquitectura de la Ficció parlem sobre les distintes maneres de començar a escriure un llibre i expliquem què és un escriptor de brúixola i en què es diferencia d'un escriptor de mapa. A més, comptem amb un convidat de luxe: l'escriptor Joan Benesiu.

A la fàbrica, Júlia és rebuda amb deferència, però a casa, als seus quaranta anys, perd al seu home i a la mare en poc temps. Fent neteja al despatx del difunt Josep, descobreix la veritat sobre el seu pare, un llistat amb els noms dels acusats per la mort de Pelletes en la Revolució del Petroli de 1873.

Josepet marxa a Amèrica a treballar i Miquel, el fill major, s'acosta a Júlia, que a poc a poc va guanyant-se també el respecte a la fàbrica. Davant la malaltia de Josep tots deixen les discussions al marge, però Vicenta presagia que a eixa casa venen un seguit de desgràcies.

A la casa dels Romeu no es deixen alliçonar i conspiren contra Júlia. El matrimoni no es deixa arrossegar, encara que Josep se sent vell fan un viatge a Barcelona on Júlia descobreix la força del desig i entén la melangia del seu marit i els sentiments de Rafelet.

Dolors cedeix l’administració de la casa, però no respecta el gust de Júlia fins que el comiat de la fadrina i l’intent d’encaminar al fill menut de Josep; Josepet, deixa clar qui mana a la casa. Júlia organitza la primera festa com a mestressa, on roba el cor dels convidats.

La boda se celebra i fan viatge de noces. Josep i Júlia s'alien i enforteixen la seua relació. A la tornada a Alcoi, Júlia demana, entre altres coses, l'administració de la casa. Dolors s'ofén per veure's amenaçada i aprofita l'ocasió per a mantenir els nets en la seua contra.

L’operació d’esterilització de Júlia es porta a terme a una consulta privada de la mà d'un metge de confiança de la família. Pagat l'alt preu pel casori, afortunadament sense perill per a la seua salut, comença a relacionar-se amb Dolors, la mare de la desapareguda Cecília i sogra del senyoret, i amb els fills del mateix Josep. A la casa es fan costat entre ells tres, sense amagar que no veuen amb bons ulls el matrimoni i en concret la persona de Júlia, a la que veuen com una intrusa.

T'imagines una continuació de la teua novel·la favorita escrita per una Intel·ligència Artificial? Creus que t'emocionaria de la mateixa manera que una història escrita per éssers humans?En aquest episodi, continuem parlant sobre la generació de textos literaris a través de la IA. Com sempre, el programa està conduït per Vicent Usó i Sandra Capsir. Ens acompanya Enric Senabre.

Júlia es veu impotent i abaltida davant les burles cruels de les companyes. Josep negocia amb Vicenta les condicions del casament; Júlia no tindrà descendència i ella rebrà un vitalici. Dolors, la sogra del Sr. Romeu, li explica l’operació a Júlia, i encara que no hi està d’acord, accepta.

Júlia admet casar-se amb el senyoret Josep Romeu després del dol, sense entendre molt bé els requisits. En retrobar-se amb Rafelet li fa saber la situació i trenca el seu compromís, enfonsant en la desesperació al seu fins ara noviet. A la fàbrica la notícia es transforma en la riota de les obreres. A més, una de les condicions li suposarà a Júlia canviar per complet la seua vida: l'obligarà a no ser mai mare.

Intel·ligència artificial, robots escriptors, drets d'autor... què està passant?! Amb Sebastià Portell.Un programa conduït per l'escriptor, Vicent Usó, i la periodista, Sandra Capsir.

Vicenta bonega al Senyor Romeu per citar la seua filla Júlia d’amagat i aprofita l’ocasió per a esbrinar les seues intencions de casar-se amb la mateixa Júlia. El mateix Josep se sent decebut per les reaccions dels seus fills i la seua sogra quan els informa del seu inesperat oferiment cap a una de les seues treballadores, però això no variarà la seua intenció de fer el seu gust i tornar a contraure matrimoni al poc de faltar Cecília.

Després del soterrament de la senyora Cecília, el senyoret Josep Romeu se cita amb Júlia per a sincerar-se, dir-li que està enamorat d'ella, demanar-li matrimoni i oferir-li una vida millor. Rafelet, el seu noviet oficial, desconeix aquest fet i no entén els retrets de Vicenta, la mare de Júlia, ja que vol treure partit de la proposta de l'amo i Rafelet és un problema per a ella.

En el tercer capítol, a través dels familiars de Rafelet, Júlia reconstrueix detalls sobre el seu pare, acusat i empresonat per la mort de l'alcalde d'Alcoi, Agustí Albors, 'Pelletes'. Júlia lliga fils i comprén les dramàtiques circumstàncies d'aquella Revolució de 1873 coneguda com 'El Petròlio', quan ella, amb sols tres anys, va perdre son pare.

En plena Revolució del Petroli, Júlia es deixa la pell als telers alcoians. Lluny de conformar-se amb la vida d’obrera que li ha tocat, aprofita la primera ocasió que se li presenta per a canviar d’estatus i esdevenir una senyora. No obstant això, el seu passat la persegueix: un pare a qui adorava, mort a la presó d’Alacant, i una mare a qui titllen de bruixa no són les millors cartes de presentació per acarar la nova vida. Júlia, però, no deixarà que res ni ningú posen fi al seu somni.Quan Joan Fuster reptà els escriptors alcoians a escriure una novel·la sobre la Revolució del Petroli, Isabel-Clara Simó va recollir el guant. El resultat és Júlia, que ha esdevingut un clàssic indiscutible de la literatura catalana contemporània. Una novel·la imprescindible.

En plena Revolució del Petroli, Júlia es deixa la pell als telers alcoians. Lluny de conformar-se amb la vida d’obrera que li ha tocat, aprofita la primera ocasió que se li presenta per a canviar d’estatus i esdevenir una senyora. No obstant això, el seu passat la persegueix: un pare a qui adorava, mort a la presó d’Alacant, i una mare a qui titllen de bruixa no són les millors cartes de presentació per acarar la nova vida. Júlia, però, no deixarà que res ni ningú posen fi al seu somni.Quan Joan Fuster reptà els escriptors alcoians a escriure una novel·la sobre la Revolució del Petroli, Isabel-Clara Simó va recollir el guant. El resultat és Júlia, que ha esdevingut un clàssic indiscutible de la literatura catalana contemporània. Una novel·la imprescindible.