La Dra. Raquel Sánchez Valle, cap de servei de neurologia de l’Hospìtal Clínic de Barcelona ens explica què és l’Alzheimer, com es diagnostica i com pot evolucionar la malaltia.   També descobrim les històries d'una pacient, la Carmen i el seu fill, el Jordi, que ha deixat la feina i s'ha traslladat amb tota la família a Barcelona per poder-la cuidar. En aquest capítol també coneixem la història de la Montse, la dona d’en Xavi, un pacient amb un estadi avançat d'Alzheimer; ens explica com és el seu dia a dia i com els ha canviat la vida des del diagnòstic.   Segons l'Organització Mundial de la Salut cada 3 segons es diagnostica un cas d’Alzheimer al món. Això significa 10 milions de casos nous cada any. L’any 2050 hi haurà més de 150 milions de persones amb aquesta malaltia al món. L’Alzheimer és el tipus de demència més comuna i la malaltia degenerativa més freqüent. Fins als 65 anys, el risc és petit, però a partir dels 65 es dobla la incidència; a partir dels 85 anys , una persona de cada tres pateix alguna classe de demència i el 60% és Alzheimer.  A les malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer, la figura del cuidador és fonamental. De la nit al matí, la parella o  els fills canvien la seva identitat o n’afegeixen una de nova que no s’esperaven i s’enfronten al repte de tenir cura, acompanyar i adaptar-se als canvis que vagin arribant.  La figura dels cuidadors (la majoria cuidadores) també és molt present en aquest nou capítol d’Historial Clínic.  Ells són la Carme, en Jordi i la Montse i aquesta és la seva història.  Més informació: https://www.clinicbarcelona.org/ca/asistencia/malalties/alzheimer

La Xènia i el seu marit estaven a punt d’entrar en un restaurant per dinar quan la infermera pre trasplantament la va trucar i li va dir que hi havia un fetge que podria ser per ella. Començava el procés que li va canviar la vida.  La Xènia tenia una poliquistosi hepàtica, una malaltia genètica que provoca, entre d’altres, que el fetge sigui excepcionalment gran. El seu fetge no funcionava malament, però era tant gran que la qualitat de vida de la Xènia era molt dolenta: tenia una digestió lenta, problemes per caminar, s’ofegava quan pujava quatre esglaons i hi havia dies que se’ls passava al sofà.  L’Adam Martin assisteix a la cirurgia del trasplantament de fetge de la Xènia que fan la Dra. Yilian Fundora i la Dra. Joana Ferrer. Un mes i mig després, la visita a casa seva per veure com és la seva nova vida, quines són les seves esperances, les seves pors...  El fetge d’una noia com la Xènia pesa, aproximadament, un quilo, però el seu en pesava 10. Tenia un fetge tant gran que la cavitat abdominal estava completament ocupada pel fetge i provocava que els altres òrgans es desplacessin cap a la pelvis. El seu metge, l'hepatòleg Jordi Colmenero ens parla de les particularitats del cas i ens explica com és tot el procés de donació i les històries que s'amaguen darrere d'un trasplantament de fetge.  Aquest capítol de podcast explica en què consisteix un trasplantament de fetge, quin tipus de trasplantaments de fetge existeixen i com funciona el procés de donació i trasplantament. Aquesta és la Xènia i aquesta és la seva història.  Més informació: https://www.clinicbarcelona.org/ca/asistencia/proves-i-procediments/trasplantament-de-fetge

El març del 2016, quan tenia només 24 anys i una depressió major, la Sara es va intentar suïcidar. Era el segon cop. Sis anys després encara lluita contra les seqüeles físiques i psicològiques d’aquest episodi. La Sara va buscar a internet informació per suïcidar-se bé i no quedar-se en cadira de rodes.  La depressió és una de les malalties mentals més prevalents, però encara està envoltada de prejudicis i de desconeixement. Els trastorns depressius són un conjunt de malalties que tenen com a símptoma en comú la presència de tristesa patològica. Avui en dia, encara no se sap quines són les causes de la depressió i es parla de raons multifactorials, on entren en joc elements interns i externs. Per tant, aspectes psicològics, socials, genètics o bioquímics. Una de les principals dificultats per establir un diagnòstic acurat, com passa amb la majoria de trastorns mentals, és la falta de proves que siguin concloents.  La Dra. Joana Guarch, psicòloga clínica del Centre de Salut Mental del Servei de Psiquiatria i Psicologia de l’Hospital Clínic de Barcelona ens parla de com va ajudar a la Sara a sortir de la situació que es trobava i ens explica què és el trastorn depressiu, quins són els possibles tractaments i com s’aborda un cas com el de la Sara.  La Sara és una persona molt valenta que ha volgut compartir la seva història per ajudar a les persones que es puguin trobar en una situació similar com la que es va trobar fa 6 anys.  Aquesta és la Sara i aquesta és la seva història.  Més informació: https://www.clinicbarcelona.org/ca/asistencia/malalties/trastorn-depressiu

La Lur va néixer amb només 680 grams de pes i 26 setmanes de gestació. Una prematura extrema.  La Dra. Cristina Borràs, de l'UCI de neonatologia de la Maternitat i Erika Sánchez, coordinadora de la unitat assistencial expliquen com treballen cada dia per atendre i cuidar els nens i nenes prematurs.   En aquest capítol coneixerem, i ens emocionarem, amb la història de la Lur i els seus pares. La Lur i els seus pares s’enfronten cada dia a un munt de complicacions derivades d’un naixement prematur: infeccions, insuficiència respiratòria, hemorràgies cerebrals o inflamació intestinal, entre d’altres. Segons l'OMS, cada any neixen 15 milions de nens prematurs. Segons l’Idescat, l’any 2020 a Catalunya van néixer 2.889 nadons prematurs. Molts seran nens i nenes que creixeran d’una manera normal; altr es patiran seqüeles més o menys greus, i alguns, més d’un 1 per cent, no sobreviuran.        La tecnologia i els coneixements mèdics han avançat molt els últims anys, però també s’ha descobert que l’entorn és l’eina més poderosa per millorar les possibilitats de supervivència i reduir la possibilitat de seqüeles.  El mètode cangur, el contacte pell amb pell amb la mare, però també amb el pare ha revolucionat el tractament dels nens prematurs: segons un estudi de la revista mèdica The Lancet de l’any 2019, aquest mètode redueix la mortalitat en bebès prematurs fins a un 30%.    Entre altres coses el pell amb pell fa que dormin millor, el que afavoreix la maduració del cervell. També els ajuda a regular l’estrès, i a reduir el dolor. Sí, els prematurs senten dolor.    En aquest capítol sabrem què és la prematuritat, quins tipus de nadons premtaurs hi ha i quines possibles complicacions hi poden haver.  Aquesta és la Lur, i els seus pares, i aquesta és la seva història. Més informació: https://www.clinicbarcelona.org/ca/asistencia/malalties/prematuritat

La Michelle i la Marga són dues pacients amb càncer de mama. En el moment de la gravació d’aquest capítol, la Michelle portava 3 mesos de tractament i la Marga portava 9 anys. Totes dues són pacients del Dr. Aleix Prat, oncòleg i cap del grup de Genòmica translacional i teràpies dirigides en tumors sòlids de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS). Aquest capítol parla, sobretot, del temps. Del temps que falten perquè  passin els efectes secundaris, del temps que passa entre que es fa una prova i es donen els resultats, del temps que passa perquè tornin a créixer els cabells o es tornin a notar el sabor dels aliments, del temps que queda de tractament i, en alguns casos, del temps que queda de vida. Tres de cada deu càncers diagnosticats en dones són de mama. A tot el món, la xifra  de dones diagnosticades al 2021 superava  els dos milions. De mitjana, a tot el món, es diagnostica un càncer de mama cada 14 segons. Tot i que la taxa de supervivència està entre el 85 i el 90 %, és la primera causa de mort per càncer en dones a Espanya. Ara mateix amb el càncer de mama hi ha molts fronts oberts: d’una banda, intentar trobar tractaments que cronifiquin el càncer de mama metastàtic, una fita que encara no s’ha aconseguit. També, reduir els efectes secundaris dels tractaments, que encara són un problema. També és important millorar els cribratges entre la  població i fer una bona divulgació per poder fer diagnòstics ràpids i impedir que les pacients arribin a la consulta amb casos avançats. En aquest sentit és molt important saber quins són els símptomes que poden portar les dones a sospitar. Què és el càncer de mama, quins tipus de càncer de mama hi ha, quins tractaments existeixen, com es pot millorar la prevenció... són algunes de les preguntes que s’intenten respondre en aquest nou capítol d’'Historial Clínic'. Elles son la Michelle i la Marga i aquesta és la seva història. Més informació: https://www.clinicbarcelona.org/ca/asistencia/malalties/cancer-de-mama

La setmana del 10 de març de 2020 la Mercè Vendrell es va començar a trobar malament i al cap d’uns dies va ingressar al Clínic.  El 19 de març, en plena primera onada, la Mercè li van dir que si no millorava, l’endemà la intubarien. Va trucar als fills i va pensar que potser no els veuria mai més. 75 dies després va sortir de l’Hospital sense COVID i fora de perill, però amb seqüeles pulmonars que l’han convertit en una persona diferent. El Dr. Oriol Sibila, cap de secció de cures respiratòries hospitalàries durant els dos primers anys de pandèmia i ara cap de servei de pneumologia i al·lèrgia respiratòria de l'Hospital Clínic explica com van atendre la Mercè i com els professionals sanitaris fan front als casos més greus de COVID -19 a la Unitat de Vigilància Intensiva Respiratòria.  Al Clínic, hi ha més de 800 pacients que són tractats a la consulta de seguiment de casos greus post COVID. Les principals seqüeles afecten els pulmons, però també hi ha descrites seqüeles neurològiques, cardíaques i renals i, en gairebé tots els casos, psicològiques. a més, hi ha un altre problema diferent de les seqüeles post COVID, que és la COVID persistent. A vegades, per a les persones que han estat greus, la COVID-19 no s’acaba quan surten de l’hospital.  En aquest capítol expliquem què és la COVID-19, com s’atenen els pacients greus i quines seqüeles pot arribar a tenir aquesta malaltia.   Aquesta és la Mercè i aquesta és la seva història.  Més informació: https://www.clinicbarcelona.org/ca/asistencia/malalties/covid-19

En Carles es va contagiar finals de la dècada dels 80 del virus de la immunodeficiència humana, el VIH i porta més de 30 anys fen tractaments amb antiretrovirals a la Unitat de VIH-SIDA de l’Hospital Clínic de Barcelona que dirigeix actualment el Dr. Josep Mallolas. En Carles i la seva dona van compartir xeringa en diverses ocasions totalment ignorant que aquella era una de les vies de transmissió de la malaltia. Malgrat les campanyes divulgació, el VIH encara és un tabú. La ignorància, els prejudicis i la por van estigmatitzar el virus de la SIDA des dels inicis.  L’any 2020 hi havia 37,78 milions de persones vivint amb VIH, se’n van infectar 1,5 milions i 680.000 van morir de malalties relacionades amb la sida. Són xifres que maregen. Un cop més, la comunitat científica i mèdica ha estat determinant i gràcies als antiretrovirals, avui en dia, l’esperança de vida de la majoria dels pacients infectats pel VIH és similar a la de la població general i amb una bona qualitat de vida. Ara, el repte és aconseguir que la majoria d’infectats del món rebin tractament, millorar la prevenció i continuar amb la divulgació, perquè sembla que ens estem relaxant, com apunten les dades sobre transmissions de malalties sexuals.  En Carles ha accedit a explicar el seu testimoni, però ha posat una condició: que mantinguem el seu anonmiat, per això li hem distorsionat la veu i li hem canviat el nom.  En aquest capítol parlem de què és el VIH-SIDA, com es contagia, quins són els símptomes, com es detecta, quins tractaments existeixen i com es lluita contra l'estigma d'aquesta malaltia. Més informació: https://www.clinicbarcelona.org/ca/asistencia/malalties/vih-sida

​ Coneixem la història de l’Eva Flo. Ara torna a somriure i a viure amb certa normalitat després d’haver passat un calvari abans de ser diagnosticada d’endometriosi. Malauradament, la seva història és la història similar a la de la resta de dones que pateixen aquesta malaltia. És una història de dolor, i de patiment físic i mental. També d’incomprensió i de com els prejudicis sobre les dones poden afectar al diagnòstic d’una malaltia. El Dr. Francisco Carmona, cap de Servei de Ginecologia explica com es tracta aquesta malaltia al Clínic. L’endometriosi és una de les malalties ginecològiques benignes més freqüents i afecta un 10% de dones en edat fèrtil. Cada any al Clínic visita 500 noves pacients amb endometriosi. Aquesta malaltia afecta un 10% de les dones en edat reproductiva. En aquest capítol parlem de què és l'endometriosi, quins són els símptomes, quins són els tractaments. Aquesta és l'Eva i aquesta és la seva història. Més informació: https://www.clinicbarcelona.org/ca/asistencia/malalties/endometriosi

'Historial Clínic' és una sèrie de podcast sobre salut, tractaments, diagnòstics, fragilitat, valentia, vocació, esperança, mort i segones oportunitats. Un viatge per la vida dels professionals sanitaris del Clínic, els pacients i les seves famílies. Un podcast sobre vides que canvien que et canviarà la vida. Una producció de PortalClínic, un projecte de l'Hospital Clínic de Barcelona i la Fundació BBVA. Amb la col·laboració de Catalunya Ràdio.