Els homes clàssics

Catalunya Ràdio

Pedro Pardo i Albert Galceran són "Els homes clàssics"! Cada setmana es marquen l'objectiu d'acostar la clàssica al gran públic. Fan reportatges, reben grans experts a l'estudi o s'asseuen a tocar el piano per ser més didàctics. read less

MúsicaMúsica

Empieza aquí

Felice Romani (1/5): el llibretista

Felice Romani (1/5): el llibretista

Aquesta setmana de Sant Jordi "Els homes clàssics" volen ressaltar la importància del text en la música, per això volen palar d'un dels llibretistes més importants de la història de l'òpera italiana del segle XIX, Felice Romani. En aquest primer capítol s'aproximen a la biografia del llibretista i s'endisen en el procés creatiu de l'òpera "Lucrezia Borgia", que va ser un autèntic maldecap per a Gaetano Donizetti.

Episodios

Felice Romani (1/5): el llibretista

Felice Romani (1/5): el llibretista

Aquesta setmana de Sant Jordi "Els homes clàssics" volen ressaltar la importància del text en la música, per això volen palar d'un dels llibretistes més importants de la història de l'òpera italiana del segle XIX, Felice Romani. En aquest primer capítol s'aproximen a la biografia del llibretista i s'endisen en el procés creatiu de l'òpera "Lucrezia Borgia", que va ser un autèntic maldecap per a Gaetano Donizetti.

Felice Romani (2/5): la relació amb Bellini

Felice Romani (2/5): la relació amb Bellini

Felice Romani va escriure llibrets d'òpera per a molts compositors, però va ser amb Bellini amb qui va tenir una de les relacions més intenses. Tant és així que no tot va acabar bé. "Els homes clàssics" t'ho expliquen.

Felice Romani (3/5): Rossini i Milà

Felice Romani (3/5): Rossini i Milà

Felice Romani també va treballar amb Rossini, però el resultat d'una de les seves col·laboracions més importants va ser un fracàs a causa del públic més "entès" de Milà. Vols saber què va passar? No et perdis aquest capítol amb "Els homes clàssics" de Catalunya Música, Albert Galceran i Pedro Pardo.

Felice Romani (4/5): Donizetti, el rival de Bellini

Felice Romani (4/5): Donizetti, el rival de Bellini

Donizetti va aconseguir algun dels seus èxits més grans gràcies al llibrets de Felice Romani. De fet, es considera que Donizetti arriba a la seva maduresa com a compositor gràcies a l'òpera "Anna Bolena". Avui ens hi fixem.

Felice Romani (5/5): el fracàs de Verdi

Felice Romani (5/5): el fracàs de Verdi

Verdi va treballar un llibret de Felice Romani per compondre una òpera còmica, però el resultat va ser desastrós. Els "Homes clàssics" et presenten el primer gran fracàs del genial G. Verdi.

Concerts per a més d'un instrument: el resum

Concerts per a més d'un instrument: el resum

Bach, Mozart, Beethoven, Stravinsky i Bartók: cinc gegants de la composició han protagonitzat la setmana que hem dedicat a concerts per a més d'un instrument i les simfonies concertants. Escolta'n el resum en poc més de 50 minuts de ràdio.

Concerts per a més d'un instrument (1/5): Bach

Concerts per a més d'un instrument (1/5): Bach

Aquesta setmana "Els homes clàssics" volen donar tot el protagonisme als instruments solistes i als concerts que els hi han dedicat, però amb una premissa: el protagonista ha de ser més d'un instrument. Així, comencen la setmana amb el Concert per a dos violins (o doble concert) BWV 1043 de J.S. Bach.

Concerts per a més d'un instrument (2/5): Mozart

Concerts per a més d'un instrument (2/5): Mozart

Concert o simfonia concertant? Quina és la diferència? "Els homes clàssics" t'ho expliquen i et presenten la Simfonia concertant per a violí, viola i orquestra en mi bemoll major de W. A. Mozart.

Concerts per a més d'un instrument (3/5): Beethoven

Concerts per a més d'un instrument (3/5): Beethoven

Per què els compositors del Romanticisme van deixar d'utilitzar el terme "simfonia concertant"? No et perdis aquest capítol que té com a protagonista Beethoven i el seu extraordinari Concert per a violí, violoncel i piano en do major op. 56 ("Triple concert").

Concerts per a més d'un instrument (4/5): Stravinsky

Concerts per a més d'un instrument (4/5): Stravinsky

Un concert pot ser denominat "concert" si prescindeix de l'orquestra? El compositor Igor Stravinsky considerava que sí, i ho va demostrar en el seu Concert per a dos pianos que protagonitza el capítol d'avui del programa d'"Els homes clàssics", Albert Galceran i Pedro Pardo.

Concerts per a més d'un instrument (5/5): Bartók

Concerts per a més d'un instrument (5/5): Bartók

Acabem la setmana que hem dedicat als concerts per a més d'un instrument i les simfonies concertants amb un Concert per a orquestra, el de Béla Bartók.

Terceres simfonies: el resum

Terceres simfonies: el resum

Tota una setmana dedicada a simfonies número tres posteriors a Beethoven ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Terceres simfonies (1/5): Schumann

Terceres simfonies (1/5): Schumann

Cada mes d'abril es commemora l'aniversari de l'estrena de l'"Heroica", de Beethoven, una simfonia que va marcar un abans i un després en la història de la música. "Els homes clàssics" dediquen la setmana a terceres simfonies de compositors posteriors a Beethoven. Comencem amb Schumann i la seva "Renana".

Terceres simfonies (2/5): Brahms

Terceres simfonies (2/5): Brahms

Si la tercera de Schumann s'havia inspirat en Beethoven, la tercera de Brahms ho fa en Schumann, però no només en ell. Descobrim que a Brahms també li agradava la música de Wagner, amb "Els homes clàssics".

Terceres simfonies (3/5): Dvorák

Terceres simfonies (3/5): Dvorák

La tercera de Dvorák també té relació amb l'"Heroica", però es tracta d'una relació "extramusical". "Els homes clàssics" ens ho expliquen.

Terceres simfonies (4/5): Txaikovski

Terceres simfonies (4/5): Txaikovski

Si la tercera de Schumann s'inspirava en la de Beethoven, la de Txaikovski ho fa en la de Schumann! Coneixem aquesta simfonia "diferent" del compositor rus amb "Els homes clàssics".

Terceres simfonies (5/5): Saint-Saëns

Terceres simfonies (5/5): Saint-Saëns

Saint-Saëns va compondre una simfonia per encàrrec per lluitar contra el wagnerianisme a França. La simfonia en contra de l'òpera amb "Els homes clàssics".

Puccini religiós: el resum

Puccini religiós: el resum

Tota una setmana dedicada a la relació entre Puccini i la religió en la seva música, i com la religió ha condicionat la creativitat dels compositors, resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Puccini religiós (1/4): "Crisantemi" i "Suor Angelica"

Puccini religiós (1/4): "Crisantemi" i "Suor Angelica"

Durant 124 anys, el cognom Puccini va estar relacionat amb una llarga nissaga de mestres de capella, però el cèlebre compositor va ser el primer a no ser-ho. Malgrat això, "Els homes clàssics" analitzen si en la seva música hi podem trobar influències d'aquesta llarga tradició. Comencem amb el quartet "Crisantemi" i l'òpera "Suor Angelica".

Puccini religiós (2/4): Missa de Glòria

Puccini religiós (2/4): Missa de Glòria

Amb la "Missa de Glòria", Puccini va acabar els seus estudis i va trencar amb la tradició familiar dels músics d'església. Descobreix les característiques d'aquesta obra religiosa amb "Els homes clàssics".