Marxem als Estats Units. Ens endinsem en la història d'una de les famílies més influents de l'estat de Carolina del Sud. Un assassinat traurà a la llum que un dels membres de la nissaga, l'Alex Murdaugh, amaga molts secrets. Que té al darrere un passat fosc marcat per la mort i la corrupció, i que quan té un objectiu no hi ha res que l'aturi. Haurà estat capaç, fins i tot, d'assassinar membres de la seva pròpia família?

Piedad Moya, una mare de família de 44 anys, desapareix a Mataró l'abril del 2014. Un mes després, els Mossos detenen el seu exmarit, Mohamed Taheri, acusat d'homicidi. Taheri assegura que és innocent i sosté que la Piedad ha marxat per voluntat pròpia. Però la policia considera que hi ha prou indicis per demostrar que la va matar i va fer desaparèixer el seu cos.

L'abril del 2014 desapareix una dona de 44 anys a Mataró. Es diu Piedad Moya. Té dues filles de 17 i 12 anys i treballa d'auxiliar de geriatria. Familiars, amics i companys de feina la descriuen com una dona amable i treballadora. Però, sobretot, com una mare entregada que no abandonaria mai les seves filles. Una desaparició inquietant.

Agost del 2016. Cornellà de Llobregat. Una dona truca als Mossos. Amb la respiració entretallada, diu que acaba de trobar el seu home a dins la banyera de casa, cobert de sang. Quan els agents hi arriben, observen que el cos està cosit a ganivetades. N'hi han clavat més d'un centenar. El cadàver està ple de talls, el que els metges forenses anomenen "picadilly", i el lavabo, ple d'esquitxades. Com s'ho ha fet l'assassí per fugir de l'escenari del crim sense deixar un rastre de sang al pis?

Al setembre de 1995, troben dos cadàvers sense identificar que aporten molt poca informació a la policia. Els dos casos podrien haver dormit en un calaix. Però el comentari mig en broma d'un forense acaba mobilitzant l'FBI i posant els investigadors sobre la pista. Seguiran un rastre de plom i un d'or. La història comença a Cerdanyola i passa per Barcelona, Menorca i el Prat de Llobregat.

La nit del 21 al 22 de juny del 2003 algú va entrar a la masia de Can Quintana, al parc natural del Montseny, i va torturar el masover, l'Angelet, per robar-li els diners que tenia amagats a la casa. Seguint la pista d'un cotxe estimbat a prop de la finca, els investigadors arriben fins a un sospitós. La policia sap que aquest home no va actuar sol. Té un còmplice. Del segon atacant, però, no n'hi ha ni rastre. Una petjada serà determinant per resoldre el cas.

Un matí del juny del 2003, pocs dies abans de la revetlla de Sant Joan, en una casa pairal aïllada al mig del parc natural del Montseny, troben el masover mig inconscient a la seva habitació. L'han apallissat, l'han cremat amb cera d'espelma i l'han deixat lligat a les baranes del llit. És un home gran i està molt malferit. És Àngel Vila, de 77 anys. A la zona tothom el coneix com l'Angelet. Els veïns el descriuen com un home bo i solitari que mai no ha fet mal a ningú. Qui pot haver atacat de forma tan cruel l'Angelet? La masia on viu està tota regirada i hi falten diners.

Aquest és el cas de l'única víctima mortal que hi ha hagut a Catalunya en enfrontaments entre bandes moteres. Ens endinsarem en el món dels motoclubs. Un món amb lleis i codis propis, d'estil militar, que dominen els Hells Angels, els Àngels de l'Infern. La història comença la tardor del 2017, a la vorera d'un polígon de Castellar de Vallès. Allà troben un home estès a terra, insconscient, amb sang al cap. Poc abans, diversos testimonis han vist una baralla entre uns quants homes. Alguns portaven armilla de motard. L'armilla de la víctima ha desaparegut.

Fa 26 anys, en un mas aïllat de l'Alta Garrotxa, van matar un home que tothom considerava un bon jan. L'atac va ser a traïció, mentre la víctima encara era al llit. La notícia va deixar tothom astorat. Aparentment, ningú tenia motius per fer-li mal. Prepareu-vos per a un cas on l'avarícia humana i la lentitud del sistema tindran un paper fonamental.

El Mathieu Martin, francès de 32 anys, ja ha viatjat per tot el món, fins i tot a països en guerra. Però on se li perd el rastre és al mig de la natura. El nord de l'Argentina és un territori enorme de valls solitàries, muntanyes de 5.000 metres i comunitats indígenes. En la història que us expliquem avui tindran un paper clau el bon olfacte d'un gos, una polsera i una samarreta d'Euskadi.

Tarragona. L'any 2004, una jove de 24 anys surt de casa al vespre. Quan la mare li pregunta on va, la filla respon amb un somriure i diu que ja l'hi explicarà. No en tenen cap més notícia fins que dotze dies després, en un bosc, un home que passeja el gos troba la seva roba tirada a terra. Al costat, hi ha un exemplar de la Bíblia. En aquesta història, la policia s'enfrontarà a tres dificultats: les mentides, el silenci i el pas del temps.

En aquest capítol, descobrirem quines connexions hi ha entre Barcelona i la Camorra napolitana. Us explicarem uns atracaments amb violència que hi va haver del 2002 al 2008 en entitats bancàries de tot l'Estat i que van posar la policia en estat d'alerta. Els atracadors eren molt professionals i s'enduien grans quantitats de diners, fins a 100 mil euros o més. El modus operandi no s'havia vist mai, i la manera que tenien d'entrar i sortir del país també va agafar els investigadors per sorpresa.

L'estiu de l'any 2018, dues amigues franceses fan una ruta amb cotxe pel nord d'Espanya. Estan divorciades i els fills ja van a la seva. Totes dues són militants del partit d'esquerra radical La França Insubmisa. Només fa sis mesos que es coneixen, però aquesta amistat s'ha convertit en l'epicentre de la seva vida. En el moment dels fets algú les va batejar com "les Thelma i Louise franceses", com si fossin una Susan Sarandon i una Geena Davis abocades a un desenllaç fatal.

La tardor del 2008, una botiguera de Palafrugell molt apreciada per tothom mor apunyalada quan surt de treballar. Primer tot fa pensar que el mòbil del crim és el robatori, però quan la policia s'adona de com s'ha acarnissat l'assassí, canvia ràpidament d'hipòtesi. Qui pot haver fet una cosa així a una dona que no tenia enemics?

Barcelona, 2004. Un matí de juny, a quarts de set del matí, un indigent es passeja per la platja de Sant Sebastià. Veu una maleta sobre la sorra. Potser a dins hi ha alguna cosa que li pot fer servei. S'hi acosta i l'obre. Hi ha bosses d'escombraries que fan embalum. A dins de les bosses hi troba parts d'un cos esquarterat. Aquest cas encara té desconcertats els investigadors. Mai s'havien trobat un cos mutilat d'aquella manera. Li havien desarticulat els ossos amb molta precisió i li havien tret bona part de la pell. La primera pista que segueix la policia és un ganivet robat al mercat de la Barceloneta. (Foto: Ministeri d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient)

És dilluns de Pasqua del 1944. Dos treballadors de la mina Clara, al Berguedà, piquen la capa de carbó per fer avançar la segona galeria. Un d'ells porta un llum de carbur. Quan l'acosta a la paret, s'encén una flamarada. És un avís, però ningú ho sap veure. Pocs minuts després hi ha una segona explosió. Més de 30 miners queden atrapats a la galeria principal. Relatem l'accident amb més víctimes mortals de la història de la mineria a l'estat espanyol. Són els anys més foscos del franquisme. Entre els morts, hi ha dotze homes que avui encara no tenen nom i que ningú no busca.

Fa uns mesos vam rebre un correu electrònic d'una persona -al final del capítol desvelarem qui és- que volia parlar-nos de la María Núñez, una jove dominicana que va desaparèixer a mitjans del 2007 a Blanes, on s'havia instal·lat per buscar un futur millor. És un cas que mediàticament va passar força desapercebut fins que se'n va saber el desenllaç. Els Mossos van haver de destinar-hi molts recursos, per trobar una resposta. Un codi de seguretat entre amigues, una cabina telefònica, un gat que ningú ha vist i uns albarans seran importants per resoldre el cas.

Al capítol anterior, la policia rescatava Nélida Bollini del soterrani de casa d'una família aparentment normal. Els fills i la mare asseguren que no sabien que tenien una dona segrestada a casa, però no semblen gaire sorpresos. Abans del cas de la Nélida us vam parlar de tres segrestos més que no es van arribar a resoldre. En aquest episodi, els investigadors aniran traient l'entrellat gràcies a la intuïció d'una jutgessa i a dues proves infal·libles: la veu arrogant del segrestador i una lletra, l'erra.

A l'Argentina, als anys vuitanta, mentre el país intenta assentar la nova democràcia, hi ha un grup de persones que es dediquen a segrestar gent innocent per guanyar diners. Rapten les víctimes a plena llum del dia, al mig del carrer, i les retenen en condicions inhumanes. Les famílies, per por, es dobleguen al joc pervers del líder de la banda, i quan avisen la policia ja és massa tard. Les víctimes no tenen cap relació entre elles, però sí que comparteixen una característica: són tots empresaris a qui els van bé les coses.

L'any 1935 cinc membres d'una família moren amb poc temps de diferència al municipi de la Granja d'Escarp, al Segrià. Tots amb símptomes de gastroenteritis aguda. Els veïns temen que sigui el començament d'una epidèmia, però aviat s'adonen que no han de patir per una malaltia. És un assassinat múltiple que va fer que, durant un temps, la gent de fora es referís a la Granja com "el poble del verí".