És dilluns de Pasqua del 1944. Dos treballadors de la mina Clara, al Berguedà, piquen la capa de carbó per fer avançar la segona galeria. Un d'ells porta un llum de carbur. Quan l'acosta a la paret, s'encén una flamarada. És un avís, però ningú ho sap veure. Pocs minuts després hi ha una segona explosió. Més de 30 miners queden atrapats a la galeria principal. Relatem l'accident amb més víctimes mortals de la història de la mineria a l'estat espanyol. Són els anys més foscos del franquisme. Entre els morts, hi ha dotze homes que avui encara no tenen nom i que ningú no busca.