Successos i desgavells als pobles edetans al XIX (part I)

Cròniques Edetanes

20-08-2023 • 51 mins

Quarta TemporadaEpisodi 2 (programa 29)

Successos i desgavells als pobles edetans: un galliner de notícies! (Crònica negra del segle XIX, primera part)

Cap al final del s. XVIII es va generalitzar un nou mitjà de comunicació: la premsa escrita. Eren uns senzills fulls de paper plegats per la meitat, amb quatre cares, on s'escrivien notícies, avisos, col·laboracions literàries, etc. Durant la primera meitat del s. XIX, aquest ofici es va consolidar amb empresaris, periodistes, propaganda comercial, etc. que van perfeccionar les publicacions diàries -els diaris- els quals esdevingueren un mitjà de producció i guany econòmic per als capitalistes del negoci. Tot això comportà la competència d'altres periòdics i el naixement del màrqueting que ajudava a vendre un millor producte.

Per una altra banda, en aquest mateix període es van viure a les nostres terres uns fets bèl·lics molt importants: la Guerra del Francés i la Primera Guerra Carlina, la qual acabà el 1840. Després de la guerra, una guerra civil, reaparegué als nostres camps i muntanyes un fenomen endèmic a la península Ibèrica: el bandolerisme. Però en ambients més urbans també s'incrementà la criminalitat en ciutats, pobles i poblets. Tothom tenia armes a casa i els ànims s'esvalotaven amb qualsevol fet. L'espurna de la violència saltava amb molta facilitat. Eren molt freqüents els crims, els robatoris, els ferits...

En aquesta mateixa dècada del 1840 aparegué el magnífic diccionari de Madoz, el qual fa una "estadística criminal" on s'assenyala la província de València com el lloc on el percentatge de criminalitat és més alt, però, dins de la província, és precisament al Camp de Túria -el partit judicial de Llíria- on les cotes de criminalitat arriben al punt més alt amb 94 condemnats el 1843, els quals usaven tota classe d'armes de foc, armes blanques i fins i tot el verí. El diccionari posa en relleu l'especial acarnissament, astúcia i traïdoria dels criminals.

Vistes aquestes coses, l'incipient periodisme del s. XIX, especialment el de Madrid, estengué una espessa xarxa d'informadors i corresponsals per "províncies" els quals assortien i nodrien els diaris madrilenys amb nombrosos fets espaventables i crims horrorosos que feien pujar les vendes dels diaris.

Fins ací, la mirada retrospectiva als diaris madrilenys que parlen dels nostres pobles. Hem observat les reaccions d'una gent que, davant els problemes, s'ha vist superada per un desig de venjança que els ha portat a prendre's la justícia per compte propi i també hem vist dibuixada una societat amb un alt grau de credulitat i desinformació. Per una altra banda, els periòdics ens han informat de les festes, dels bous de carrer i de la fira de Sant Miquel, amb els ramaders del Pla de l'Arc, els focs artificials i la música popular del gran Pastrana, i on trobem a faltar, per cert, les grans bandes de música que en aquells anys estaven encara en un estadi embrionari i que avui són un element imprescindible en les festes de setembre. Tot plegat representa una mirada retrospectiva que, sense dubte, ens ajuda a comprendre millor el present... Nosaltres presentem ací una selecció de notícies dels nostres pobles que, tal com s'esdevenia cap al 1850, un lector llegia en veu alta del periòdic en una cafeteria de Llíria o en una taverna de Benaguasil o la Pobla mentre els contertulians, espantats i amb el cor glaçat, escoltaven el succés i comentaven els detalls macabres del fet.


https://croniquesedetanes.wordpress.com/

https://blocs.mesvilaweb.cat/categoria/podcast/